Indagant una miqueta he arribat a la plana del bar on diu el Pau es serveixen les millors canyes de Madrid. Però voleu dir que la gent va per les canyes?

(una creucamp si us plau)

Per fi, he tornat. Tot molt bonic per allà al sud. Nerja molt cuqueta ella, Frigiliana molt maca. Granada estupendíssima. Màlaga “mas de lo mismo”. Almuñecar pels iaios de l’imserso i tots els revoltants molt típics fins i elegants ells. La gent simpaticona però poques ganes de treballar, sisisisi i em sap greu dir-ho. Però alla on he anat fins ara de vacances mai, mai de la vida he trobat un bar tancat per descans setmanal, hi ves tu per on per aquestes contrades no hi ha ningú que se’l perdi.
Un parell de desil•lusions. Jo m’esperava per lo menys un parc temàtic tipus port aventura al voltant de Verano Asul però allí no s’hi atansa ni deu a veure el barco del Chanquete,els anglesos feien fotos de la meva heretera universal i jo fent fotos a la Dorada. I l’altra cosa que clama al cel, tota la E.G.B responen a preguntes de Ciències Socials dient que la mes gran obra de la Alhambra de Granada es el patio de los leones, i un dia que hi vaig jo me’l desmantellen, la mare que els va parir sense ni avisar ni res.
Altres dades importantíssimes del viatge.
Tangues: uno o ninguno.
Megabragues: al arribar a dos-cents vint-i-set mil nou vaig parar.
Angleses horterament vestides: A cada cantonada tenia que reinicialitzar el contador del mòbil per owerflow.
Churris dignes de veure a part de la meva santa senyora: dos.
Canals de la tele de l’apartament: Tropecentsmil, tenia un satèl•lit d’aquells que pilles fins i tot segona cadena de Bangla Desh.
Veïnes en boles a mitja nit: cero.
Hores dins la piscina amb l'heretera universal: tendiendo a infinito.
Hores dins el mar amb l'heretera universal: 29 segons aproximadament.
Ara un petit resum fotogràfic amb lo mes destacat.

(el descans del guerrer de mitja tarda, després d'hores de lluita amb l'heretera universal)

(Qui deia que nomes tenia quatre pelots al pit. Passo a presentar-vos a tota la colla: Jacinto, Anselmo, Deodato, Vigilio, Andrés, Superio, Raimundo, Nicolás, José Maria i el petitet li he possat Maxencio)

(la font dels lleons sense els lleons)

(de rexupete)

Tal com sempre faig després de cada viatge, qui vulgui venir a veure la resta del reportatge fotogràfic, esta convidat a casa i tot fent un guisquet el repassarem tranquils.

Els pecats de joventut
pesen quan el temps passa,
aquell fumador de canuts,
aquell catador de bagasses.

Tot per calmar la inquietut
i l'ànsia, de mala manera.
Ara em sento ben perdut,
cercant un altra quimera.

No sé pas a qui s'assembla, m'ajudeu?

Acabo de sentir la notícia, la rosa de Los Ángeles de Charlie, Farrah Fawcett-Majors, s'ha mort.
Com que era de les guapotes que tots seguíem en plena infància, crec que també té un espai en aquest bloc.

>

Ja queda poc per veure Only Men pels carrers de Madrid,
i que sapigueu els d'aquelles contrades que no caurem pas
a les temptacions de la "capital del Reino".

Vigila el que somies,
podria acomplir-se
i fes bo el que tries
per no arraulir-te.

I si per terres madrilenyes
mullo el xurro com mereixo,
ara que m'he deixat grenyes,
sigui guapa la que aconsegeixo.

No aniré amb les dones que fumen,
ja que no m'agrada fer-ho en colla,
no és pel que es digui, em sua la polla,
preferiré colònies de car farumen.

Seguint els savis consells dels sortidors de Madrid, en Traussi i en Pau, hem trucat a la Bardemcilla i canviem l'hora del sopar al primer rantxo de les 21:30. Això si, hem de desallotjar la taula a les 23:30.

(es veu que sempre hi ha cua en aquest bareto)

Ja tenim solucionat l'asunto del sopar a Madrid el Dissabte 4 de juliol. Seguint les vivíssimes recomanacions del nostre Jaume Pastallé particular , s’ha encomanat taula al restaurant La Bardemcilla. Tenim el segon torn, a les 23:30 h. taula a nom del Txemita, el primer era a les 21:30. Ara sol falta arreglar la resta de la nit.

(barri de chueca a 1.5 km de l'hostal segons la guia campsa)

Recupero aquesta foto feta una calorosa tarda de juliol de fa uns quants anyets i alguns membres del club feien excursions al camp. Estàvem perduts per les muntanyes ben be al mig del parc nacional d’Aigüestortes, gairebé tocant a França diria jo. Quan el Pere D, es dirigeix molt seriosament cap a la resta d'expedició amb aquella pose de Com ha anat la setmana? i ens diu:

“Anem cap allà. La ruta indica una collada evident i allò d’allà ho es.”

( tant alt voltavem que la vegetació era inexistent)

Evidentment collada amunt ens varem perdre. Esperem que els guies de Madrid no fallin com en Pere D.

Petit problema de lògica que ens servirà per passar en un santiamén l’estoneta al tren. Qui l’encerti abans del tres de juliol, el pot enviar via mail a presidència, i optarà a un fabulós premi que se li entregarà tot arribant a Madrid

Mentre gaudeixen d'unes hores de descans a l'Habitació de l'assadó donostiarra, els quatre amics que hi cohabiten intenten passar l'estona amb les seves coses. Esbrina que llegeixen, que duu posat i que remena entre mans.

1. En Pau, porta entre mans unes entrades pel musical de l'Estivi Wuander: Señor negro, no se si me va ha caber todo eso.
2. Qui llegeix l’últim llibre de l'Estic Larson titulat "Sueca bisexual busca semental" duu uns calçotets de làtex d'ultimissima generació.
3. Qui llegeix "Vine a por trabajo y me comieron lo de abajo" porta a les mans un diccionari Rumano -Anglès per traduir conceptes bàsics del entorn proper com ara black hole, barely legal, big boobs o put your hands here.
4. En Traussi llegeix "Trucs i paral•lelismes ètics. Dels Caragols a les guatlles".
5. Qui porta a les mans uns utensilis i estris varis per fer la bonica i simpàtica disciplina del water-bondage. porta posat un pijama afelpadet.
6. En Musle que porta un tanga de lleopardí, no porta entre les mans un lot d'aspirines per tirar a les coca coles i posar a les churris cachondes, tal com estableix la llegenda urbana.
7. El que porta els calçotets holgadets, que no es el Sisco, llegeix "Pon la visa en la ranura y veras que calenturas".

(facilot facilot)

Assabentades del nostre viatge, l’associació d’hostesses i guies de garantia variable de la zona centro de Madrid, ens envia aquest breu i simpàtic document, tot esperant que ens decidim a fer alguna excursió per la ciutat. Consultats els preus del tour del camp del centenariazo ( tranquils que no s'apegue) serien 15 euros per barba i fins a les 7 de la tarda.

(no se pas a quina fer cas, se me van los ojoooos)

Ara tindrem Roja per tot arreu. Sol faltarà que guanyin per acabar d'arreglar les Espanyes.

Després d’una assemblea extraordinària, que riete tu de la de Calderon, el meu adlàter i ma dreta, en Traussi, amb màniga llarga tot i estar a 30 graus a les 11 de la nit, va organitzar un sorteig que podríem qualificar de cutre salchichero. Davant la negativa a la lògica distribució plantejada pel president , el Traussi amb uns paperets ,un boli i la ma innocent del Pkto va organitzar el sorteig. Vet aquí els resultats de les habitacions així com l’ordre pe triar el llitet:

Habitacion de la muerte: Petxinho, Txemita i Paquito,
Habitacion el asador donostiarra: David, Sisco, Albert i Pau.

L’altra preocupació era les altes temperatures que podrien concórrer a l’Habitacion de l'asador Donostiarra. Llegeixo a la plana de l’Hostal Alhambra el següent:

El Hostal Alhambra, situado en pleno centro de Madrid, dispone de amplias y cómodas habitaciones, con baño completo, y perfectamente equipadas con televisión, caja de seguridad, calefacción y aire acondicionado, pensadas para ofrecer la máxima calidad y confort, para el disfrute y el descanso de nuestros clientes.

Las habitaciones han sido decoradas de forma sencilla, pero cálida y elegante, buscando un ambiente moderno, a la vez que tranquilo y confortable.

O sigui que tranquils que hi ha aire per passar les tòrrides nits madrilenyes.

(en Nelson Graça i sra a l'entrada de l'hostal)

(podriem fer samarretes)

Drama a la calorosa nit madrilenya. Després de la fugida dels dos trànsfugues, L'hostal ens ha entaforat en dos habitacions, una triple i una altra de 4 llits. Havia l'opció de dos dobles amb llit de matrimoni i una triple, però la idea de dormir dos homenots en llit de matrimoni al Traussi li va semblar escandalosa, confirmant la teoria desenvolupada en el seu dia pel Cuc. Una cosa està clara, a la triple i dorm el Pkto, així nomes patiran els roncs dos soferts expedicionaris i , sincerament, deurien ser els seus dos parents, el Traussi per decreto llei i en Txemita per adopció. He dit.

( conteu, conteu...son set i la xicoteta vuit jur jur jur)

No se pas que vam fer però el dia 9 de juny de 2009 es va establir el record del mon mundial de tots els temps de visites del club en un sol dia. Vet aqui les dades.

(300 com els d'Esparta)

La debacle i l'acabose planen sobre nosaltres. Per motius misteriosos i del tot inexplicables ,dos membres de l’expedició onlymeniana es donen de baixa: En Joan i en Pedrin.
Les males llengües diuen que tot té a veure amb , casualment, l'habitacion de la muerte. Tornarem a trucar a l'Hostal, si no ens envia a prendre pel sac a Chueca , per reorganitzar el numero d’habitacions.

(l'habitació de la muerte en pleno apogeo)

Al kebap del Coprabo. No hi falteu

Un cop finalitzat el termini d'impugnació del resultat del sorteig, dono per ferm el resultat del mateix. Les habitacions "De la Muerte", la "Bohemian Rapsody" i la "Top Taim" es donen per valides. Ara us proposo una petita reunió tot sopant al Kebbab que hi ha al poligon del Coprabo , que es mes baratet que la Bota de l'avi, el proper tretze de juny. Porteu allí les vostres propostes de rutes, bars, sopars amb espectacle, museus, top-lesses, escultures, palaus, fonts, jardins, cases de lenocinio i tot el que creieu que us agradaria fer. No em deixeu triar a mi, ja que si no us veig fent cua per entrar a casa Guti, o la seu d'Onda Cero a Madrid per a veure a la Otero o a l'Ares.

(Click espacial suba al transporte dos. Misión: recogida de muestras lunares)