Sortida al Congost de Mont-Rebei
Altre cop, com ja un grapat d'anys, s'ha fet la ruta de muntanya establerta al calendari Onlymenià.
Després dels intents en fals del Petxo de muntar una sortida com cal, tres agosarats i solitaris llops de muntanya (Pere D, Paco i Sisco) vàrem agafar un parell d'entrepans i una botellota d'aigua i cap al Congost de Mont-rebei falta gent.
La sortida ha estat molt maca, podeu veure unes imatges de l'indret (cliqueu les imatges per veure-les en plenitud), si que és veritat que d'alçada no n'hem fet massa, ens movíem entre els 900 i 1.000m d'altitud, però si que hem salvat bons desnivells i a una temperatura que engrescava, ro
ndàvem els 34 graus cap al migdia.
Breu explicació: des del poble de Pont de Montanyana, carretera de Vielha, hem fet uns quants quilòmetres i ja hem deixat el cotxe per començar la caminada, eren les 8 del matí, per una pista que planeja fins arribar al pont penjant.
Tot seguit s'enfila una mica el camí fins a endinsar-te a l'estretor del Congost de Mont-rebei, anem caminant dins la roca excavada a la pared vertical. La sensació és molt intensa, hi ha trams on una sirga clavada a la paret fa de passamà, estem a un centenar de metres per damunt del riu, i envoltats de parets verticals d'uns 500m, el paratge val la pena. Fem la cova Colomera, que es troba a mig congos
t i finalment sortim de l'engorjat.
Seguim el caminet fins passar per Mas Carlets, continuem cap al barrranc de la Pardina (563 m, 1,7 km) baixar-lo i pujar-lo, ufff... quin matament! Ja som a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, ens hi apropem i obervem una magnífica vista panoràmica de l'embassament de Canelles. Acabem caminant una miqueta més fins a Corça, un padrí ens dóna la benvinguda, són les 12 del matí, una paradeta per emplenar aigua a la font del poble i mitja volta. Ja en tenim fet la meitat. A les 3 de la tarda, 7 horetes després i amb més de 20 km a les cames set, ja estem al cotxe ben dinats i rebentats com a rucs.
Tot seguit s'enfila una mica el camí fins a endinsar-te a l'estretor del Congost de Mont-rebei, anem caminant dins la roca excavada a la pared vertical. La sensació és molt intensa, hi ha trams on una sirga clavada a la paret fa de passamà, estem a un centenar de metres per damunt del riu, i envoltats de parets verticals d'uns 500m, el paratge val la pena. Fem la cova Colomera, que es troba a mig congos
t i finalment sortim de l'engorjat. Seguim el caminet fins passar per Mas Carlets, continuem cap al barrranc de la Pardina (563 m, 1,7 km) baixar-lo i pujar-lo, ufff... quin matament! Ja som a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, ens hi apropem i obervem una magnífica vista panoràmica de l'embassament de Canelles. Acabem caminant una miqueta més fins a Corça, un padrí ens dóna la benvinguda, són les 12 del matí, una paradeta per emplenar aigua a la font del poble i mitja volta. Ja en tenim fet la meitat. A les 3 de la tarda, 7 horetes després i amb més de 20 km a les cames set, ja estem al cotxe ben dinats i rebentats com a rucs.
|
3 comentarios:
Que i on ha dinat senyor conseller de cultura gastador dels fons del club en excursions elitistes d'entre setmana mentre la resta de l'humanitat treballa? molt agrait.
Seynoret hem diant un bon entrepà i unes olivetes a l'entrada del Congost de camí de tornada, cap a les 2 del migdia. Li sembla bé? No ens movem pel restaurant que hi pugui haver pe fer una sortida, com altres fan.
I també li comento que l'austeritat ha estat la nota predominant, per dir que ni hem gastat aire condicionat, tot i tenir-ne, el Paquito ens ha dit que els homes han de passar fred i calor, i no anar amb mariconades d'aquestes. A més el Pere D, l'ha recolzat, anotant que J.J. Rousseau al llibre "La Educación" ja ho comentava. Mireu la cita al final de l'entrada, si no us ho creieu. I apa, ben suadets cap a casa, però això si, molt homes!!!
Crec recordar l'interes desmesurat per que se li atorgues el premi del sopar al xino, i no el que li pertocava (rollito i arroz), si no que , esquilmant els minsos fons de l'oposicio, va demanar el mes car. Se li veu el plumero i l'intencio del vot senyor conseller.
Publica un comentari a l'entrada