Ja es de dia?

Després d’un parell de dies de recuperació, tant anímica (ni una sola xicoteta se’ns va atansar hi ha les que ens atansàvem fugien esparverades sobretot la roseta de les rastes, calcetes verdes i motxileta blanca), com físicament, (ballar com possessos tot tipus de cançons tant el Paquito el chocolatero com el Sarri Sarri o Me enamoras de Juanes fins passats dos quarts de set del mati te greus repercussions en gent tant gran com nosaltres), podem dir amb tota seguretat que la festa de comiat de tranquil·litat va ser un absolut èxit. I es mes pensem demanar a presidència que sigui de caire obligatori per els membres que en breu hagin de ser pares.

Destaquem la sobrietat del homenejat, que amb molta dignitat va retirar cap a casa amb ple us de les seves facultats guanyant-se a gran part de l’electorat amb el tipic truc de

“et faig una foto si em votes”

Pel que fa a la resta de la nit lo dit, ballaruca, güisquis amb cola, malboros, les jovenetes que nomes s’atansaven a parlar amb el conseller d’esports mentre el conseller d’agricultura i el cap de l’oposició les veien passar , els intents del conseller d'agricultura i del cap de l'oposicio per negociar el trueque de la noia amb rastes amb el pelut de les ulleres fracasant estrepitosament i poca cosa mes.

(la de mes a l'esquerra es la de les rastes, mes maja!!!!)