Socis i patitzants, fa un parell d’entrades vaig ser injustament vilipendiat. Lluny d’abraonar-me sobre el meu fidel adlàter, instigador de la fal•làcia, vaig aguantar a fer declaracions fins passat Sant Joan per evitar mal rotlletes a la revetlla.

Ara si, puc parlar amb tota tranquil•litat, ja que la propera festa, la mítica castanyada queda molt lluny. Se’m va acusar de tirar la canya, però nois, es que soc un iman per les ties. No sol per la protuberància maxil•lar, que te el seu encant, sinó per l’altra protuberància molt mes discreta però altament juganera . En canvi , altres han de recorrer al joc brut, al dime diretes, al te faig un mojito pero hauràs de remenar un rato la palleta. En fi us deixo unes crues imatges on es veu clarament, com el meu adlàter cobrava els mojitos a la bicicletada. Sort que per sant Joan els feia de gratis.

Si es que unos cardan la lana y otros se llevan la fama

Primer la imatge que es va penjar al bloc de l'ampa del cole.

I aqui teniu el mateix moment des de un angle superior

Senyoria, no haré más preguntas.

Si es que el club ja no es lo que era. Avui me n’assabento que els nostres Peres i lo Pau, han celebrat el dia de la seva onomàstica en la intimitat, en un exclusivissim restaurant de la costa.

Un amable cambrer m’ha fet arribar l’instantània via twitter. En fi, des de presidència felicitats per tots en el dia del vostre sant.
Per evitar danys majors en la imatge pública dels susodichos membres us preguem que cliqueu en l'enllaç i els veureu.

Tanto Monta monta tanto

Avui he parlat amb el Body. M'ha comentat que a la Torre s'ha trobat el següent material:

1.  Un tanguilla verd, segurament de mascle, ja que al filet del darrere té ben definida una anxova.
2.  Una jaqueteta de color negre, així com de punt.

El tanguilla diu que a ell li queda com un guante i no el torna, però la jaqueteta li va justa i diu que l'amo passi a recollir-la,  que allà la té

(meva no es, i a mes jo portava calçotets ca la brigida)

Creieu que hi ha alguna possibilitat de que la festa de Sant Joan s'assembli un pèl a aquesta super party?
Per si un cas cal que tots passem per la perruqueria de baixos, no fos el cas que ens agafessin despentintas!!!

Bottomless Party por minutepoet

No hi ha cap dubte, després del viatge a Eurodisney vaig pensar que les princeses li havien pujat al cap, però ara veig que no, qualsevol moment és bo pèr tirar la canya !!!!! Quin crack el nostre emperador !!!!! En plena bicicletada a la serra i totes les famílies per allà jugant i ell .......

Dissabte, 10 de la nit. Faig acte de presencia a l’exhibició de l’escola de dansa de Mollerussa., amb la sana intenció de fer afotos de la dansa del ventre de les m.i.l.f espectaculars que m’han comentat que surten. Porto de tot, càmera digital de 30 porrons de píxels, càmera automàtica per si s’acaba la pila de la digital. El mòbil amb la pila carretada i el carregador de piles Li demano al Djei de l’espectacle que m´ho deixi endollar a la cabina, i ell accedeix amb l’única condició de que li passi les copies. L’expectació es màxima. Tots els padrins sels veu neguitosos. Per fi arriba el gran moment. Se m’ennuvola la vista i em comencen a suar les mans. Truco al meu adlàter que està a la segona llotja i em diu que la seva sargento no li deixa fer fotos. Jo estic al tercer pis i no pillo catxo ni pel mal de morir. Finalment em decideixo i baixo a platea. Cridant, empenyent i abraonant-me entre els abuelos aconsegueixo fer una foto. En pic sona la música i les artistes, es a dir la senyora d’en Pi dei, i la mamà de la millor amiga de l’hereva universal comencen a remenar el melic, tots el membres menys un se’m paralitzen.

Després, un grup d’agents de seguretat contractats pel futurible alcalde Pi dei, ens van confiscar a tots els assistents, les càmeres i mòbils.

Es igual, tinc fotograma a fotograma, píxel a píxel, frame a frame tota l’actuació ben guardadeta en el meu disc dur.

A mes, en Pi dei,  ha trucat per confirmar la seva Asistencia per Sant Joan. Gairebé pleno per aquell dia, 19 adults i 8 hereus i hereves, tant sols faltaran el conseller d’economia i el meu idolatrat i mai suficientment ben considerat jefe.

 (guaiteu quants fotografs a primera fila)

Mira que les vaig buscar per Disneyland Paris per portar-les de record a les senyores esposes dels socis. Però res de res, tot eren bols per esmorçar, llibretetes, boligrafos i marrasetes varies. En fi abans de malbaratar els diners amb tonteries vaig decidir no portar-vos res.

(en varios colors, verd blanc i grog)

Ja hem començat a posar fil a l’agulla respecta a Sant Joan. De moment i ha falta de confirmació d’alguns pesos pesats del club som 10 adults i cinc hereus i hereves. El Petxo marxa de casa rural amb els de Palau per aprendre una tongada mes de acudits sucosos. L’altre, que me duele en el alma, que no vindrà es el conseller d’economia. A menys que li muntem un espectacle alternatiu a la seva parenta que sigui insuperablement millor que el que li han venut els la colla de Lleida de ella. Penso en un Full monty, o en convidar el Pareja.

Els altres que falteu de confirmar, porfaplis espavileu que s’ha d’encomanar tot.

 (el cimborrio el portara el The body o el pi dei)

Alto, que parin les rotatives. Extra extra. Senyores i senyors, socis i patitzants tenim els gust d'informar-vos que tenim lloc per fer Sant Joan. Tras unes ardues negociacions The body m'ha convençut que el millor lloc per fer la festa i xerinola de sant Joan es..... la Borja. per tant s'obre el torn per apuntar-se i decidir el menú. Pels pares aquest any nomes valen les cebetes com a petards. Per les noies obligatori monokini. Pels nois tema lliure.

(els meus seguidos de Twitter i de Facebook es van tornar bojos d'alegria)

Rugby, esport de machotes, mai ha estat ben considerat pel club. Tant sols els sibarites, conseller d'economia i el Txemita  deleixen per veure jugar aquestos mozalbetes. I ves per on, amics meus tots, que l'Espanyol organitza un partit pel 100 aniversari del primer partit de rugby que es va fer a Barcelona. Anem? tres euros d'entrada, cervezillas aparte.

(potser ho faran al pavelló amb pantalla gegant)

Si nois, la nena m'ha sortit culé

i despres de molts anys, he tornat a veure un partit sencer del Barça . L'últim va ser la final d'Atenes, allà als alts de cal Pere D. I els altres ja he d'anar fins als del Pop 84 de balonsesto  al bar que hi havia al costat del Bar Roma de LLeida. En fi oeeee oeeee oeeeee campiooooooones campioooones. Us he de dir que per m'ha filla maaaaatooooo com diu la Belen Esteban i ens hem anat al pavelló a veure la final amb tota la culerada mollerusenca. Nervis, 3 cervesetes, entrepa de llom amb formatge, crits però  he celebrat els tres gols com el que mes juntament amb els meus. Aixines que Visca  el Barça, sin que sirva de precedente, i sobretot   Visca CATALUNYA 

(el gol de Villa Maravilla, David es tenia que dir)

Hi haurà demà alguna ànima perduda per mollerussa a les 2 de la matinada? Ho dic per fer una cervecilla o un couple, o si som mes de dos un trio da lo mismo m.m.f or f.f.m. Es que demà tinc reunió d’Ampa i es veu que la cosa s’allargarà, la reunió no l’acumulador. Entre comentar el viatge, les pizzes, el lambrusco, la sisena hora, les activitats extra-escolars, els numeros,  la bicicletada,  el sopar fi de curs que si pitos i que si flautes s’ens faran les quinientes. Va vinga consellers, ànimos. Que nomes serà un guisquito.

 (els de l'Ampa legrenparis, si que s'ho monten la mar de be)

Uis, veig que les expectatives anecdotaires del viatge a Disney Paris, estan molt, molt, molt amunt pel que puc deduir dels comentaris deixats en l'entrada anterior. Penseu que el nostre viatge a Madrid no te res a veure amb el de Paris. Aquesta vegada em vaig comportar. Res de pets a traició tot just llevar-me. Res d'enseyar la panxa pel carrer. Total correcció al llarg del trajecte. Als Bufets lliures de sopar nomes vaig fer set plats, lluny dels 22 del traus i els 28 del Tito. Que als restaurants amb carta no vaig tenir que demanar si la guarnició era gratis o ens la cobraven. Ni que a totes les espanyolestes, francesetes, inglesetes, suequetes i demes etes europees a les que vaig piropejar em tornaven una rialla d'aurella a aurella. Ni les afotos que vaig fer que em fessin en mil poses impossibles El viatge ja l'explicarem per sant Joan, perque com sabeu queda un mes per Sant Joan i un altre cop estem orfes de lloc. Els Petxo's marxen de casa rural, i com no fem d'ocupas a la seva nova barbacoa ja em veig a la revetlla de l'ajuntament. Vinga nois s'accepten idees.

(acollonides les nenes. Al final varen aplaudir)

Amics meus tots, je suis ici de nou. Retornat de la France, sencer psiquicament després de quatre dies envoltat de petites princeses histeriques, no nomes les hereves universals, sino de la resta de hereves universals d'Europa.

Físicament tocat de la cama esquerra, despres de caminar de 8 del matí a 9 de la nit de la casa de la Blanca neus als disparos del Buzz lightyear, del Pirates del caribe a la casa del terror o de la Tower del terror al Crush's coaster. Resumint:

1- no es un viatge per fer en la proxima sortida Only men

2 - O el meu nivell de puntuació de les milfs s'ha pujat o no en vaig veure cap d'espectacular.

3- whale tales.....3 (contades, us ho ben juro)

4- rescats de nens perduts 1, (Pablo..nosequantos de 4 anys pobret, però tot va acabar be.

5- Trios.....zero patatero.

6- coses curioses per explicar un zarpadet, però dos de  bones, que procurare explicar en breu.

En fi ara ja he complert, l'hereva a vist Disneyland Paris i tooooootes les princeses. Que serà la propera idea que li passarà pel cap?

(abans del desfile, les mamas reposen)

Si, he pagat una miquetona mes que anant amb vueling, però hi ha comoditat, un savuar feir i un je ne se qua, que finalment ens ha fet decantar per Iberia.

(m'ha tocat ventanilla i al Traussi pasillo juntament amb el tito)

Aquesta es una de les atraccion de Disney més visitada per grans i petits, l'anomenada escalera de la muerte, ja que es produeixen sobtats desnucaments.

(El truco es posar-se a l'esquerra de l'atraccio)

Aisss amics meus tots, com us he trobat a faltar. Que deixat de la ma de deu tenim el Blog. Nomes, nomes gracies al nostre ínclit conseller d’esports, el blog a pogut sobreviure a l’abandó.

Us preguntareu, i si no us ho pregunteu us ho explico igualment, com es que no he publicat res. La raó es ben senzilla:

He estat abduït per el mon disney.

Demà partiré a la conquesta de Eurodisney, juntament amb el Traussi i el Tito Sebas, amb la parentela evidenment. Guies, restaurants, atraccions, disfresses, personatges, vídeos,espectacles, cançons, lavabos, botiguetes, milfs, filfs, gilfs, foros, subforos, tips, menús, trucs, princeses, color rosa i tantes coses que gairebé no mi caldria anar.

En aquestos quatre dies que estaré fora, i com que m’enduc al meu adlàter cedeixo tot el poder al conseller d’esports. 

(popotes fot la campanilla)

Cuidadin que per aquelles contrades en hi ha que fa dies que no pillen 

i s'agafen a qualsevol cosa que es mou !!!

Eiiisss, ara que ja no fa fred, podríem muntar una breu tourné pel Pla, no?

Ja en hi ha unes quantes amb la bici apunt !!!