Hasta el rabo todo es toro

Uis, veig que les expectatives anecdotaires del viatge a Disney Paris, estan molt, molt, molt amunt pel que puc deduir dels comentaris deixats en l'entrada anterior. Penseu que el nostre viatge a Madrid no te res a veure amb el de Paris. Aquesta vegada em vaig comportar. Res de pets a traició tot just llevar-me. Res d'enseyar la panxa pel carrer. Total correcció al llarg del trajecte. Als Bufets lliures de sopar nomes vaig fer set plats, lluny dels 22 del traus i els 28 del Tito. Que als restaurants amb carta no vaig tenir que demanar si la guarnició era gratis o ens la cobraven. Ni que a totes les espanyolestes, francesetes, inglesetes, suequetes i demes etes europees a les que vaig piropejar em tornaven una rialla d'aurella a aurella. Ni les afotos que vaig fer que em fessin en mil poses impossibles El viatge ja l'explicarem per sant Joan, perque com sabeu queda un mes per Sant Joan i un altre cop estem orfes de lloc. Els Petxo's marxen de casa rural, i com no fem d'ocupas a la seva nova barbacoa ja em veig a la revetlla de l'ajuntament. Vinga nois s'accepten idees.

(acollonides les nenes. Al final varen aplaudir)