AQUEST POEMA NO VA DEDICAT A NINGÚ

El pas dels dies em té fart,
per quins set sous només és dimarts,
bous i esquelles he perdut,
amargat per un amor de joventut.

La vida no és una vall de roses
perque sóc dèbil entre d'altres coses,
el teu record em dóna fe en el demà,
tot i que ningú sap com acabarà.

Jo que mirava codificat el canal plus...
però el que seria imperdonable,
fora seguir amb les meves inefables
escapades a allà a baix a els Alamús.