Vivi en los ochenta

Castanyada, fantasbulosa festa que any rera any es supera a si mateixa. Ahir final de festa a Cal Petxo amb festa sorpresa per l’amfitriona que no s’ho esperava. Tot molt bonic i maco, llàgrimes a dojo del meu jefe , olor a querosè, de les fondues de xicolata i fruita i beure a tutiplén. Això si, whale tails zero i orgia res de res, Haurem d’esperar l’any vinent.

He rescatat de la presentació una foto ochentera total on surten uns quants membres del club, gairebé irreconeixibles,  al mes pur estil dels spandau balet al cap.

 (qui collons es el primer per l'esquerra, mmms ailaiket zapatito negro mitjonets de tennis)