Un club a dos velocitats

Allà pels volts de 1945 Churchil, Stalin i Roosevelt van reunir-se a Malta per arreglar uns problemilles que hi havia al mon. 

El dissabte, un grup d’intrèpids i valents socis del club van sortir de parranda. Eren el guapo, el amnèsic, el pipi estrada, el listo i el follo casi todos los días. Centenars de temes a sobre de la taula que varem  desenvolupar  poc a poc.

1- A l’acabar la campanya de pomes i peres sessió d’spa al reneix per relaxar.

2- Obligar al Pkto a prendre la medicació per la memòria. Estava fatal. Ens volia portar despres de sopar a l’Epsilon, al Tunel i al Panchito. Com a fi de festa portar-nos a l’Andana.

3- Anar d’excursió a la muntanya, concretament a la Pica d’estats que si pujava el Pujol nosaltres també podríem.

4- Amb motiu del 15e aniversari de la publicació del calendari de l’only men fer-ne una reedició remasteritzada. Amb les noves tecnologies, ens podrem allargar l’acumulador. L’altre opció es fer un antes i después de la foto original. Substituint a l'Arano per un desplegable del Traus, motius obvis, i al Pedrin pel Marti, en un altre desplegable per altres motius, tambe obvis.

5- Va quedar clara la diversificació ens els gustos en quant a dones es refereix. Cap de les que li agradaven a l’un eren plat per l’altre. Del 1-90 i 184 quilos d’una, a la primeta amb popetes pressegueres de l’altra.

6- L’únic al que se li van atansar tios i ties per festejar, no direm noms però tos ho endevineu i... A las fotos me remito.

 (la pipitilla en carne viva duia)

 (quines mirades li fotie)

 (tot un senyor, un gentelmen un casanova vamos)

 ( aixo de ser l'amic del guapo esta molt mal pagat)

 (mira mira al pajarito que esta alçant el vol)

En fi, espero ja amb inusitades ganes el proper.