Per fi ja tinc tancada l'agenda d'actes de la familia imperial fins a finals del mes de maig. Sabedor de les ansies vives que hi ha per fer un soparet us convoco pel proper 1 de juny, sempre que no surti cap imprevist es clar.

Podriem rematar la jornada amb sessio spa pre-sopar i post partidet de futbol, ja estic amb converses per organitzar un Romania-Onlymania i ja que nomes ho fem una vegada a l'any potser seria adeqüat anar a un lloc cuco tipo el petit del xiroi del nostre amic Mariano. Despres s'intentarà de totes totes que la cosa acabi amb final feliç pero "lo veo harto imposible". Ja direu el vostre parer.

 (lo del partit es opcional)

Ara que ja no plou, es podria muntar un soparet OM per fer un intercanvi d'impressions sobre qüestions trascendentals com: 

- la consulta per la independència 
- el saló del llibre infantil i juvenil 
- l'atur a Espanya 
- l'esdevenir de la Champions
-...

o millor:
- sobre les opinions d'en Jep Cabestany, Jaume Creixell
- sexe i bàsquet
- las tapitas del Bar Jardí
- ...

A veure si trobem una data que acontenti a la majoria.

Tot bon esportista un cop retirat ja pensa en el seu retorn en olor de multituts. Maradona, Borg, Jordan. I per no parlar de les pelicules on un tipic grupet de esportistes de tres al quarto monten un equipet i arriben a la final,  que normalment guanyen en l’ultim minut. Recordo per dir alguna  El castañazo o Yo hice a Roque tercero la no menos divertida  los Rompehuesos i la mítica Evasion o Victoria. Penso que ara es el nostre moment i retornar als rectangulos de juego  que segur que guanyem. Ja ni ha prou de básquet aburridot i donem pas a les emocions fortes. Malabes, Mochos, els chulitos del Bar del Canal ja no juguen i names ens hauriem d’enfrontar a 4 romanesos eixelebrats i uns quants minyons barbilampinyos, sigui dit amb tot lo respecte del mon. 

(

 (200 euros en quintos sanmiquels son molts quintos)

A veure si podem veure alguna cosa d'aquesta aparició fugaç però estelar de l'home més televisiu del Club, o sigui, jo.

Continuant amb l'asunto de la neteja i reubicació d'objectes han sortit aquestes 4 "marrasetes" que la dona m'obliga a llençar. Veig que em falta la del Gestevet. En fi si algú les vol encara hi es a temps. Les he pogut escaquejar a l'ultim segon en una capsa etiquetada cop "Traps de cuina"

 

 

 

 

 

 

Si no passa res, tipo cosa diluvio universal, hem quedat a les 12:30 a la serra. El Joan als volts de quarts de dos apareixera amb els pollastres. Nomes haurem de montar les taules i esperar tot fent una mica de gana.

Si plou, mal asunto i s'haurà d'improvisar un plan B ja que el Petxo ni el Body venen. 

Avui  fent un "mierdas las justas" , que diu el meu admirat Alfons Arus, es a dir netejar el meu cubicle personal, intranferible e inviolable m'he trobat això.

Que faig? ho tiro o busco algu amb disquetera de 3.5? son 13 anys d'antiguitat i gairebe les teens 2000 que hi ha al disquete eren les que em posaven palote en aquella epoca. Com deurien ser? trianguloequilateres o potser randerajilles? potser mai ho sabre i millor serà deixar-lo darrera del llibre "1001 excursiones con encanto por Castilla-la Mancha"

Finalmnet si que la familia imperial estarà per gaudir de la mona amb vosaltres. Si no plou varem decidir anar a la Serra. Lo fotut ara es quedar per comprar i a mes, no recordo que es el que va sobrar de cap d'any. Cadires tampoc en tenim per a un minim de 14 i un máxim de 21. Ergo, o ebroooo com diu en Jep Cabestany, podem fer dos coses. Que els de Cal Grifu ens organitzint el menu consitente en amanideta i pollastre a l'ast pels adults i  macarrons i pollito rebozao que deia m'ha mare pels nens.

O que cadascu porti una mica de menjar, una truiteta, uns ravioli, un arroz caldoso, unes llenties i alli ja compartirem.

Soc partidari del primer menú, pero hauriem de confirmar amb els de cal grifu a veure si li va be. Ja sabeu o em truqueu a mi si pot ser abans del dissabte per confirmar i endeluego passare nota a Grifu,s.l..

 (les mones d'abans si que eren bones. Aquesta foto es d'una de la torre del Capità)

Ara es tracta d'endevinar qui surt a la foto adjunta. Us donaré tres pistes, "clues" que en diuen a cal Conseller d'Esports:

1- Un és guanyador del Tour de França i l'altre no.
2- El que porta ulleres és el que no ha guanyat el Tour.
3- El que no porta ulleres no ha fet mai un pentajax a l'Autoescuela Unión.

Per fer-ho una mica atractiu, regalarem un llapis de "Queso Gruyere AOC" decorat amb motius vacuns al que encerti els dos personatges.

El ministre Wert va parlar amb el conseller d'esports i  estan a punt de fer una nova llei per garantir la seguretat dels profes de gimnàstica. Esta fins al rabo de que els profes ensenyint "esports" tipus Badminton, voleibol, balonmano, bàsquet, korfball   i aquell esport tant raro de que s'ha de tocar la pilota amb els peus i pasar-la per sobre la xarxa. Vol que es torni a la gimnàstica sueca i a les voltes al canal que es lo es feia tiempos ha. Sobretot despres que un dels profesors del colegio de las teresianes virgenes y martires del imperio tingues un percance.

(tota la setmana amb l'ull a la virulé)

L'altre dia patullejava pel Tumblr i vaig trobar un que lloava al Kobe dient que era immutable i  justificava el seu raonament amb aquest gif.

(es que ni pestanyeja el tio)

Li recomanaria que es pases pel Staples i li fes al Pkto que aquesta especie de coses tambe les fa.

Imatges del nou treball del pájaro que va pintar les ratlles del Staple Center. Aquí si que m’agradaria jugar. Llàstima que ara que estava a punt de tornar a la competició, després d’un sever tractament psicològic per superar la bronca que em van fotre l’últim dia, ara ve el típic paron de la fira. Ara fins el vint-i-pico sense bàsquet. 

(tot l'espai ben aprofitat)

Anem d’aniversari en aniversari. Ahir va ser el del Pere Ese. 45 añazos molt ben portats. Com es tradició va venir a la fonda i ens va pagar unes rondes de cerveses i uns petits sanwius que deia el Nuñes. Des de aquesta plana el felicitem tot reiterant-li la nostra admiració i fent-li entrega d’un vale per anar a recollir el nou xandall del club que el podrà trobar a Ca la Brigida.

 (elegant i discret, ideal per tot portar)

Ui si, albricias y celebraciones. Aquest cap de setmana suposo que tornarà el basquetbol al Staples. No crec que hi vaigi.  Despres del broncon que em van fotre per tirar todo lo tirable i no anar al rebot, estic castigat com lo Ramos i el Casilles. Però al tanto despres tots cap a la Fonda que serà l'aniversari del nostre estimat i mai prou ben valorat ex-president.

 (palooooo, o era palote?)

Es fa saber que aquest dissabte no hi haurà bàsquet.

El pavelló restarà ocupat per altres menesters.

Que corri la veu!

Si algú vol anar a fer un tomb en bici que aprofiti

NO, no vull que compareu aquest post amb lo de les hienes del Madrid. Aquest post es per donar la mes gran de les felicitacions, el treure’m el barret, l’admiració infinita, el mes grans dels aplaudiments, el globus d’or i l’Òscar, gran entre els grans a l’alçada de la Duquessa d’Alba, el saber estar amb dignitat il•limitada, el “ vaya yo caliente riase la gente “. Es mes, com a emperador del club que soc estic per abdicar en aquest home que sense pensar-s’ho dos vegades es va llençar al “ ruedo “ en que es transforma Mollerussa el dia de carnestoltes amb aquesta original disfressa de pallasso psicodèlic, demostrant així el seu caràcter indomable. Els altres pares del club que varen assistir a la rua,  fins a set vaig poder contar si es que al Manolo el considerem ja del club i el Pkto te moltes possibilitats, sis anàvem de ciutadà normal que li fot els quartos el govern,  i el que fa sis anava de príncep encantador .Malauradament a aquest últim  no li vaig poder fer foto.

   (no se a quin circ actua però a 15 euros l'entrada segur)

Ja teniu la disfressa a punt ?

... encara hi sou a temps

no costa gaire quedar bé

Parlant d'hospitals que tant de moda estan al club, aixi em vaig veure instants abans de clucar l'ull el dia de la proba a LLeida.

(La de les calcetes blanques era l'anestesista)

Tràgica tarda la d’avui a l’Staples center. Dos de les ultimes incorporacions han acabat lesionats . Primer el Manolo s’ha deixat mig genoll al ciment, que ràpidament amb una volta d’esparadrap s’ha pogut resoldre tallant el torbellino de sang. L’altre ha estat una topada fortuïta entre els dits petits de Mano de Hierro Pkto i The Body que ha acabat amb aquest últim a urgències de l’Arnau amb el dit petit de la ma Esquerra a la remanguille.

Al voltant de les 22:00 hores m’ha trucat i m’ha dit que esta fora de perill, que nomes se li havia sortit de lloc i que en una setmana com a nou. 

 (les infermeres de l'Arnau acomiadant al Body)