Un grupet d'homes del club dubte de apuntar-se al gimnas o a ballet.El video del gimnas ja el varem publicar en el seu dia. Ara toca el ballet. Potser si que hi anirem.

Allo de que lo que primer mirem a una dona son els ulls queda en entredit. Vet aqui un curset que han organitzat al nostre club amic de London Town, els Onlynenses. En angles, però s’entén tot. Potser ho hauríem d'experimentar nosaltres en alguna castanyada o cap d'any.

Lo del cavall te força gracia.

Grans plaers de la vida.

Migdiada de sofa amb el Tour de fons, amb els comentaris d’en Perico.

Ep nois!!! ja les tenim aquí. Us deixo l'enllaç on podreu trobar les precioses instantànies de la sortida a la muntanya del club Only Men Adventure d'enguany.

Eren pocs els que confiaven en el mitjà de transport triat aquest any,
però cal dir que la fragoneta va donar el pego de totes totes!!!

Recordeu el pack de pelis que va adquirir el club en els seus inicis? Amb títols tan atractius com "Vecinitas cachondas" o "Enfermeras viciosas"?. Be el mon del porno ha evolucionat i ara els títols son molt mes atractius i divertits. Cliqueu sobre la imatge i jugueu al Trivial X, sol 10 preguntes, i ja em direu la puntuació.

Aquesta es de Kill Bill però la seria.

Jopelines amb la nova manera de fer afotocopies



Quina feinada. Però ja m'esta be.

Noves dades esfereïdores. L'altre dia a la feina varem passar la revisió medica. Estic estupend de la muerte de tot i tot. La meva sorpresa va ser que al dir-me la pressió i les pulsacions el metge em diu:

" 67 pulsacions "

Ara vas i lo cascas em diu. Lo realment sospitós es que una de les meves companyes també li va dir 67. I lo que realment desacredita al senyor metge que ens va revisar la salut es que a les noies maques, els hi feia treure la samarreta i als camioners i a la gent amb dobles per tot arreu ens va fer el electrocardiograma amb els sensors del cor penjat a l'orella. Ràpidament aniré a demanar una segona opinió. Us mantindré informats.

Els metges. El de les ulleres es el de la vista, anàlisis i oïda. El del estetoscopi es el dels sensors al cor. La foto de sota es de la infermera que ens demanava les dades i el potet d'orina.

Cosa que encara em fa mes sospitar de tenir sol 67 pulsacions.

Us oferim la portada de la revista El Jueves, que ha estat retirada dels carrers.
Si, si, heu llegit bé. estem al 2007 i sembla una d'aquelles històries que m'explicava el meu padrí, al cel sia.

Caram, com se la treballa!! I quins mitelins que fot ja.
Esperem els vostres comentaris.

Desprès de les 17 hores de rigor vaguejant darrera del Petxinho per les valls dels Pirineus a peus de les Agulles d'amitges podem afirmar des de el c.s.i.o.m que el cap de l’oposició a perdut un quilo. Ja estic a 64 i bajando. A partir d'ara i seguint la rigorosa vida monàstica que em varen imposar el conseller d'esports i el mateix Petxinho estic ja de cara als 60 quilos.

(ben aviat.....)

El c.s.i.o.m al saber el refugi on estaria allotjat gran part de la plana major del Club, va començar a investigar als guardes de l’esmenta’t refugi. Vet aquí el que varem gravar en el despatx del màxim mandatari al saber que pujàvem.

Ara que ja ha passat les fogueres de Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau ens arriben aquestes imatges. Potser tard, però preneu nota per a properes revetlles.

Sabedores de la nostra sortida anual a la muntanya, ens acaben d'enviar aquest vídeo tres noietes que diuen que ja ens esperen al llac.

El problema serà que d'excursionistes Only Men som més de tres...,
hi ha algú que no li agrada el peix?

Ja s'han ficat en contacte amb nosaltres quatre persones interessades en venir a Espot. Trieu vosaltres mateixos.

(no no el del cartellet em nego amb rodo eHhhh!!!)

Ja hem fet uns retocs a la fragoneta, unes pintures, serigrafia, sembla que ha quedat força bé.
L'exterior dóna el pego, de la part mecànica... que n'opinin els entesos.

La muntanya ens espera, pels indecisos, comentar que encara queda una plaça!!!

El equipo A de Mollerussa, tenia el seu vehicle en millors condicions. Però arribarem segur.

En una reunió a ultima hora de la tarda a casa del Petxinho es va decidir finalment d’anar al refugi d’Amitges. Un llocarronet del parc nacional d’Aiguestortes. Lo emocionant de veritat aquest any, i crec personalment que es aquí on gaudirem del viatge al cent per cent, es el mitjà de transport que farem servir per arribar-hi. Ni audis, ni opels ni renaults de ultima generació .Ni suspensió assistida, ni aire climatitzat ni res de res, a pelo, anirem amb la Peugot “Construccions Fernandez” del Petxinho , apa amb dos collons. Dissabte tingueu els mòbils en marxa per si de cas heu de fer d’assistència en viatge.

(sinyo conductó toqui el pito toqui el pito
sinyo conductó toqui el pito toqui el pito sinyor conductó)