L’altre dia parlant amb el vispresident i el conseller d’esports, varem acabar recordant el primer comiat de solter de la colla. No, el del Jaume Pou no, el meu comiat. A part de les típiques i mítiques frases d’aquell dia, com per exemple “estate quieto amigo” o l’enrenou organitzatiu de l’entrevista amb el del pub Moscu, sempre ha quedat una mica amagat l’acte de vandalisme que va haver aquell dia. Parlem de la brutal actuació que un famosíssim advocat del Pla, va tenir amb el mobiliari urbà. Tots recordem com intentant llogar un taxi per tornar cap a Mollerussa, varem buscar una cabina i P.D. pres per la desesperació, (no volia marxar de cap manera de Lleida lluny dels seus amiguets del nitiritambo) , va cridar:

NOoOoooOOOOOOOooOOOO¡¡¡¡¡¡¡¡¡

i amb una força inusitada va començar a donar cops a la cabina de telèfons, fins que esgotat va començar a lliscar pel lateral transparent. Llàstima que en aquella època no existissin els mòbils amb càmera i la que portàvem ves a saber si tenia carret. Ara a Lleida, s’alça el mes grans dels monuments contra les agressions als objectes inanimats que hi ha a Espanya. Gracies P.D.

(Hem sol·licitat que fiquin una placa commemorativa, no se pas si ens faran cas)

Que hi fem tots dos aquí perduts?
un català de Lleida i una sudaca,
jo panxut però ella força maca
i només tenim trenta minuts...

A primer cop de vista ho sembla per lo dorat de la seva cabellera i les potetes tant finetes, però despres ja veus que no, que no es ell.

( igualet, igualet que els dissabtes)

Doncs si, ja he començat a treballar a Mollerussa. Després d'un dia de contacte, d'explicació, de coneixement del grup i de la gent que formen la plantilla, van decidir que ja estava prou maduret i em varen dir:

demà ja veuràs ja

.... i vet aquí tal com va dir en P.X. vaig anar a les "fauces" del "The body". Això si a l'hora de treballar es treballa però a l'hora de la marxuqui es im-pa-ra-ble.

(tot just l'hora de la migdiada després d'un dia amb The body)

(Imatge realitzada per un profesional no intenteu fer-ho a casa sols)

Demà començo a treballar amb l'ex-presitent Marti, si mes no al seus mateix edifici. Amb el mòbil vaig gravar l'entrevista que em varen fer. Dura 5 minutets però, jo al menys, riureu una mica. El so es una mica defectuos però pareu be l'orella.

T'ho diré un sol cop:
he estat i seré un esnob.
Passo de les xerrameques
i m'agraden les pelis sueques.

No em va la Maria Joana
ni la matèria colombiana.
La rumba i el garrotín
els trobo d'allò més "in",
sobretot quan ressonen
entonats pel "Beethoven".

De política no en parlem,
hi perdríem l'enteniment.
Busqueu-me en els ambients més "xic"
fumant fins a consumir-me el pit.

Uns quants anys després de la seva última cursa i com si es tractes del mateix Rocky Balboa, el nostre company Paquito torna a competir, això si, aquest cop correra sense el llast que comportava el P.D. i els seus set quilos d'acumulador d'energia. El Paco sortirà amb el dorsal 154 i es per això que demanem que tots anem a donar el suport que es mereix.

Res, blanc contra fosc es lo millor. Jo me pido anar amb els foscos i vosaltres?

(jope sempre perdem)

Sempre hem vist que era treballadoret !

Ànims i felicitats parella

Quan comencem amb bon peu
i la llum s'escola per la finestra,
és quan m'abuido a dintre teu
i del teu cos faig conquesta.

Els teus llavis molsuts de mena,
esgarrapades que deixen marca,
tant debó sigui la lluna plena
que en el teu sexe s'embarca.

Per tots es sabuda l’historia de la caiguda a la font . Un dia d’ excursió d’E.G.B. del cole La Salle ,el Senyor Lapeña i jo varem sortir pitant de l’autocar, volíem ser els primers en veure el mar, varem veure la font i creient que estava buida varem saltar com a llebres. El Lapeña va ser el primer en cridar de pànic al veure que, el que nosaltres creiem ciment, era una espècie d’alga gris que no aguantava el nostre pes i patamuba en un tres i no res l’aigua fins al coll. Sempre recordaré la font plena d’aigua que hi ha tot just abans d’entrar al amfiteatre Romà de Tarragona. Aquell dia van néixer les meves ganes exhibicionistes, ja que em vaig quedar amb calçotets i amb un jersei blau que molt amablement em va deixar el Joan. Encara recordo les rialles del sr. Jove que em deia:

Com t’has de veure capo di capos.

( Gracies a Google maps puc retornar a reviure aquell dia)

Ens veiem, als bars
abocadors de solitut,
no els vull massa bruts
ni tampoc massa cars.

Moltes felicitats parella

Si no fossis una foca
et trauria a ballar tango,
però et dic de ma boca:
jo a tu no t'aguanto.


Txema

Mireu una altra versió del Lobato i adlàters des del Bar de MOE

Dia 13 d'octubre. Avui el diaris parlen de crema de banderes i de fotos del Borbó i del Carod cremades.

I que collons ens importa això a nosaltres davant de la pujada dels tipus que està comportant que haguem de pagar un disbarat més cada any en les cuotes de la hipoteca. Per no parlar de l'increment per sobre de l'IPC del gas i la llum que patirem d'aquí dos mesos i mig.
Menys polítics i més sentit crític.
Penseu-hi onlymenians.

Vale,jo fare 115 h/e però ara començo a entendre el perque en Petxinho treballa 23 hores al dia. Mireu quines noietes li han arribat aquesta última campanya.

.