Encetem el 2010 plens de gresca i xerinol·la.

Una bona nevada i un sol espatarrant ens anima de cara al que queda de 2010.

Comencem valents enguany, amb una bi-culada, sembla que anem forts aquest any!!!

A veure si s'anima la colla que està la cosa muuuu parada!!!

(Dema, com si fos el Torro el Lobo, torna el Bàsquet al pavelló)

No se on redimoni em vaig donar d’alta que últimament, al correu electrònic que faig anar per rebre publicitat i demes mandangues, nomes faig que rebre correus de gent que es diuen de forma ,si menys no, curiosa. Vegeu l’últim llistat abans d’eliminar-los.

(segur que era algo de feina, quan em van fotre fora del Puto Pujol)

Per mi que el publicista es el que li posava els noms als ciclistes del Cycling Manager 4, el famosíssim creador de Jan Ullrech i Alejandro Vulverde. El meu favorit,  i al que he estat apunt de contestar es el tal Noe Sigala  , a veure que m’oferia. I el Pacomio Corniell que busca Manager regional?  Vull treballar en la seva empresa ja.

Ja han arribat els Reis a casa, i es nota que ja soc un senyor fet i dret. Com que aquest any m’he portat regulin regulan els Reis han tingut a be de portar-me una colònia Floïd Blue. Però res mes lluny de entristir-me, es la colònia que faig anar des de 1987, res de Farenjeits, Diesels, Dolches gavanes, Hugos Boses o Jen Pols Goltiers. Aquestes són colònies que si te les fiques es veu que xingues un munt i .......

Ya no esta l'horno pa tantos bollos

que deia un xofer de l’Askar.

(canvia la Guines per la Floïd Blue i en marxa)

Tanta gent per rebre als reis mags no es normal. Jo no recordo que a la nostra infantessa hi anés tantíssima gent. A sobre la gent ma-te, com la Esteban per sa filla, per un puto caramel. Si senyors, les tres carrosses reials anaven protegides per esquadrons de gent que si t’atansaves una mica eren capaços de donar-te un cop de colze en plan pakito marcant al Vilanova quant van 19 a 19. En fi, al final hem pogut donar la ma als tres Reis Mags  ,tant al arribar com al marxar, amb un bon sarpat de caramels i amb l’heretera universal la mar de contenta.

(els patges del Rei ros anaven la mar de majos)

Tots sabreu que al viatge a Madrid es va encunyar la ja mítica frase o expressió F.D.A. (Fabricant d’anxoves). Per si no ho sabeu el Jack Palance del Pujol deia que quan feia un polvet amb la dona els llençols se li ficaven per la raja del cul i allí deixava una Anxova (feu-vos una imatge mental de la situació,ja que per Internet ha estat impossible aconseguir-la). Be, voltant per aquestes webs que hi ha per arreu, he trobat una nova accepció d’anxova que tot seguit presento.

(Si, es com la filera de formigues però un pel més atapeït).

Ja ho veieu, la moda avança que es un contento, i la llengua catalana també.

Amb el show de la festa d’inauguració que varem muntar les noies i jo de “Golfes al Pla” em quedar al tintero la llista de propòsits de l’any que tot just comencem. A part dels típics i topics de fer anar molt mes l’acumulador de baix, pujar al Tourmalet i tenir uns abdominals tipus Leonides aquest any tinc uns quants mes, que tot seguit us detallo.

1 Donar-me d’alta a l’espa reneix. Per cada 21 sessions gaudeixes d’una rave a la sauna finesa de darrera apta sols per socis v.i.p

2 Tornar a fer una sortida a la muntanya amb els companys

3 Apuntar-me al gimnàs , el del coprabo, per lo dels abdominals.

4 repetir viatge amb el nucleo dur de l'only

Podria ficar-ne molts més, però el post s'allargaria massa.

Passat el trauma, que no es tant dels 40, ara em toquen els 41. Si senyors, avui dia 2 de gener de 2.010 a les 06:35 els he fet. De moment no he vist indicis de festa sorpresa, ni de regals estupends, ni de trios sexuals, ni res de res. Això si estic, estem tots, estupendos de la muerte. Per celebrar aquesta nova etapa de joia i xerinola, de maduresa i saviesa, de saber fer i estar, de compartir coneixements amb les noves generacions, he creat una nova plana web, Golfes al Pla, on farem un viatge virtual, com si fóssim Jose Antonio Labordeta, pels carrers del Pla coneixent a les seves gents i els seus costums. Res millor que compartir el que ja sabem amb els mes joves.

(Em cantareu el felis felis en tu dia via telefon???)

Ja hi som al 2010, hem acabat l’any del quarentenari amb més èxit que fracàs, estem vius i amb el pirindolo traient fum de tant de fer-lo anar. Es hora de números i estadístiques, de premis als millors i pitjors posts que any rere any adjudico. D’entrada ha estat un any fluixot, hem passat dels 305  de l’any 2008 als 229 del quarentenari, cosa del tot lògica per l’enrenou d’organitzacions de viatges festes i posts especials que s’han fet. Sense mes dilacions "el tope de lo tope lo muy muy y lo mas mas" s dels post del blog Only-men.

Premi al post d’home més mediàtic del club per:
El beckenbauer onlymenia. Portada de revistes, codiciat maduret  i gentelmen al camp. Tremola Piquenbauer

Premi al post a la millor actriu secundaria per:
Els aisidisi. Premi de consolació per Nou teorema

Premi al millor disseny gràfic:
Pasarela Hostal Alhambra. Majo fino i el.legant tot gràcies al Versache onlimenia

Premi a post als millors efectes especials:
El sirenito i el narcotraficant mexicà. Gracies a Deu tot va sortir be a la gravació.

Premi al post amb la millor banda sonora
Veterano, veterano. Un artistàs al completo. Toque tots els pals.

Premi a la millor interpretació masculina
El sorteig. A l'lalçada de Sazatornil  o Pacino, mal m'està dir-ho.

Premi al millor post de l’any per
23-f-1969. Megaproducció holivudiense. Música, drama, sexe, acció. Ho tet tot.

Fins aqui la meva llista. Queden fora per molts pocs vots, poesies del Txema, la llista de les actrius catalanes mes mones, els back to the future, l'Oda al Txema, i molts més.

(aquesta es l'ajudanta de direcció del Millor post de l'any)

Donaria tots sis títols sense dubtar, si hipotèticament els hagués guanyat l'Espanyol, per una foto sense pixelar de l'Escupi.

(me la pido per reiiiiiisssss)

Si amics, aquest any no celebrarem l’entrada de any tots junts com havíem fet fins ara. Lluny queda aquell 1991 als baixos de Ca la Rosita l’andorrana, el 1992 als alts de Can PiDei, els posteriors a Ca les esgolfes del Marti i

últimament a Cal Petxo. Poc a poc la gent ha fet via pel seu conte, cosa del tot acceptable i gens recriminable. Uns ho faran a casa per cosa de que la canalla es petita, altres cap a Dubai, altres al xino de l’avda. la Pau, els altres amb la familia i d’altres que ves a saber on pararan perquè van amb la colla d’ella. Ves que hi farem.Tant sols dir-vos que si no ens veiem, la família de l'Emperador us desitja un Feliç any nou.

(uissss, tourmalet d'entrada)

Ja estaria bé que enlloc de flocs de neu, al bloc only-men, ploguessin xiques com aquestes.

Qui ha sigut es cabronàs que ha fotut els putos copos de neu que cauen tota l'estona?

(aquest, ha estat aquest? Vols dir reina?)

Igualet, igualet que l'imperi onlymenia.

(jur jur jur)

Bon Nadal chavales

Alguns diuen del bàsquet que és un esport de nenetes, i del futbol que me'n dieu?

Aqui tenim la nova adquisició en la discografia del nostre benvolgut Cuc

(la mateixa cara de sorpresa que el Paquito ahir)

Els sis títols del Barça

1. Copa
2. Champions League
   
3. LLiga
4. Supercopa de Espanya
5. Supercopa de Europa
6. Mundial de Clubs

 Ara es retiraran i vindran a jugar al Tora trilla meca system no se que transports argelich "A", que es l'únic títols que els hi falta.

El Paquito abans de la festa crec que va lesionar al Vilanova. Vet aqui el Lance del joc

(No te mesura ni control)

Passada la voràgine creada per Fruiteria P.A.P.A. ( o pieipiei ), una petita posta a punt del Pkto VII, (nova tarja gràfica), compres nadalenques, reunions d'a.m.p.a i demes castanyes, torno al blog. Pobret meu desemparat i sol. Espero amb vehemència continguda les Fotos de la final de Roma, la foto del nu artístic al balco de l'hostal Alhambra ( si et plau sobre tot que no se’m vegi la cara), la poesia amb esperit nadalenc del Txema, la llista de resultats del T.T.M.S.T.A "A" (o quelcom semblant), les votacions a president del club, lloc que de moment ocupo interinament anomenant-me Emperador vitalici, Res que ens em deixat anar amb el cuento de l'edat. Ahir festa sorpresa d'aniversari al Paquito, crec que no sabia ben ve que hi feia tanta gent cridanli coses i sobretot involucrat enmig d'una discussió d’independència si o independència no. Ara ja sols queda cap d'any. A veure com ho arreglem.

(bona cara no va fer, no)