Sempre, en la nostra pujada anual pels cims de Catalunya, al arribar a dalt mengem una mica fem fotos del grup, per separat, fent broma i també sempre fem fotos del paisatge que veiem. Si teniu el Quick Time instal·lat en el vostre ordenador ( segur que si ) en aquest enllaç podreu veure com si fóssim dalt de l’Everest.

(igual igual que Amitges)

A la Cris

La llunyania, la distància,
els somnis, la recança.
La lluita diària per la vida,
les meves neures fora mida.

Surt el sòl, t'imagino nua,
amb les teves formes generoses
dibuixades en la pell bruna,
i a mi em frenen les rescloses.

Jo que et miro i no t'entenc
perque tu ets la meva mania,
jove i ufanosa, però innocent.

Es difícil escollir entre totes les entrades que em fet al llarg de l’any. Animeu-se a publicar la vostra llista de favorites. Aquí esta el meu top faif, tenint en compte la feina, la repercussió social, diversió i el que m’ha passat per l’acumulador baix.

5 L’hereu esta en camí.
Visca iupiiiiiiii..........
4 Es que els peus van sols nomes d’escoltar les primeres notes.
Trileeeer trileeeeeer naiit.
3 El major moviment des de el Che.
Per fi algu que va plantar cara al Tiranuelo del Palau.
2 Hores d’investigació.
Hores de recerca per restablir la dignitat a uns ex alumnes estafats.
1 Amunt i avall.
Premi a tota la serie d'aquells dies.

(No te res a veure amb el top faif però es que es la top uan
en la llista de xurris muslianes, La srta Bellucci )

No sé que he llegit
d'un lot de Nadal.

Per això vull deixar dit
que això és un club social,
i no una empresa com cal.

Bells paratjes de l'Urgell,
mireu com em faig vell.
No fan tant cas les fadrines
a les meves rialles mesquines.

Tant sols les concubines
m'assetgen amb intensitat.
I que et pensaves Pigat?

Per aquestes dates, l’any passat, l’expresident i ara actual vispresident en un acte de sobrietat política, potser l’únic que va tenir, em va fer arribar un estupendíssim lot nadalenc (adjunto foto) ja que em pertocava com a cap de l’oposició.

Corre el rumor de que aquest any la cosa dels lots esta disparada. Si no us arriba, ja sabeu, la culpa es de presidència.

(quin tip que ens vam fotre)

Ais lo que haurem de patir els que tenim nenes…..Sobretot quan es presenti el primer pelacanyes per endur-se-la al Musicland i després a L’Èpsilon.

A principis de la temporada 2007 l’expresident i actual vispresident i jo mateix varem signar un contracte de “pay per post”, per un montante de 250 pesetilias per post. Ara a punt d’acabar l’any envio la factura al nou president. Si us plau liquidar el mes aviat possible, ja que els reis mags es presentaran ben carregats a casa i ni per galetes tindre.

Tingui’m als seus peus senyor president, rebi una cordial salutació.

(prou barato.....)

L'any passat ens va passar exactament el mateix allà, a l'askar.

( no aquesta foto no es el misteri)

Fa poc, tot just començar desembre, el diari “ De gual estrit Jurnal “ de la ma de Jennifer Saranow es va posar en contacte amb el club. Resulta que al llarg d’una investigació que estava fent sobre objectes misteriosos i relíquies perdudes, havien trobat quelcom realment inquietant. Havia catalogat lo que per ella, eren les set relíquies o enigmes mes famosos de l’historia, somni de qualsevol arqueòleg. Però tot just fent un viatge entre Colòmbia i El Caire el seu vol va haver de fer escala a Reus. Allí, coses de la vida va anar a parar a la Catalunya central on s’estava fent un enderroc d’un antic pub discoteca music center. I allà entre runa i ferralla sobresortia un petit cofre, amb un manuscrit. Per tres euros l’ex amo de la discoteca li va vendre i ara ens ho fa arribar per si la podem ajudar o explicar-li el contingut.

(cliqueu al mapa per llegir en castellà de la ma de MZ)

Donat l’importantissim valor històric i documental es publicarà el que ens va fer arribar el proper 20 de desembre

Ara que ja som grans, podem començar a deixar-nos de futbol de veterans , basquet dominical, tennis ocasional i córrer al Salt del Duran. Ens hem d’habituar a l’esport que ens correspon per l’edat que tenim.......El Golf.

(cliqueu en l'imatge per jugar. Via Baron Rojo)

Si, se que no tenim ni temps ni pasta, però podem fer els nostres pinitos en aquest joc que recrea un camp de golf ben a prop d'on treballes. L' escriptori de la feina.

Un altre cop, i segur que no serà l’últim, l’oposició ha estat sabotejada per la presidència. Al anar ha encomanar taula ens han dit que havien rebut fortes pressions "desde arriba" per impedir la celebració del sopar. Per tant fins a nova ordre queda suspès el sopar.....ooooohhhhhhhh

(aixi estem d'indignats)

Un altre cop des de l'oposició, s'esta rellançant la vida social del club. De moment èxit absolut al sopar de germanor. Ara ja som 17 entre petits i grans. Demà es l’últim dia per dir si veniu o us quedeu a casa. Correu que s’acaba.

(tampoc tant)

I res millor que començar amb un bon "villansico". Trieu el vostre Bear favorit.

(Bearforce1......)

Jo no sóc de casa rica,
ni tinc un pis a Salou
però t'estimo Èrica,
és l'amor que em cou.

La més sincera,la més bonica,
a tu et puntuaria amb un nou.

Sóc el Rafel Busquets que t'explica
el sentiment que pesa com un jou.

La carbassa neix,
la carbassa creix,
la carbassa te la donen
quan estàs més peix.

Llavors les il.lusions es fonen,
has dedicat esforç i estones
a maquinar una relació.

En ma puta vida entendré les dones,
(per l'anterior adejctiu demano perdó.)

I si no mireu, ho porten als gens i de ben petites ja els hi surt.

La veritat és que no cal complicar-se la vida massa.
Mireu aquest parell d'amigues,
Una li diu a l'altra:
- a veure si pots obrir la porta bufant?
- Clar que sí - diu l'altra.
- bufa fort, bufa fort...!!!

http://view.break.com/254024 - Watch more free videos

Hi ha previst de fer un sopar el proper 8 de desembre, dia de l’Immaculada, a la pizzeria Enigma, per entendre’ns a sota del Big Ben, on estan les boles per jugar la canalla. Es de caire familiar, lo que no treu que pugui venir qui vulgui. Aviseu a la meva senyora (Musle's wife) si voleu venir per encomanar una taula on hi capiguem tots.

De moment sis adults, si em conteu a mi, i 4 nens.

(nyam nyam nyam)

Plus Pujol Lleida no se quants - Palma Aqua Màgica no se que.

Va guanyar el Lleida que era lo d'esperar segons el meu contertulià. Lo mes xupi de la nit va ser que l 'Home xiclet també hi era i li varem estar enviant missatges al llarg del partit tipus:

" te estoy vieeeeendo. "
" T'ha tocat el premi del sorteig que vas escales amunt?. "
" Deixa-li unes quantes crispetes a la nena home no te les mengis totes. "

L’home xiclet, cada cop mes nerviós, va acabar mirant mes estona a la grada per veure si ens veia que les pífies dels del Lleida.

(on es Wally?)

Cent dies cent, portem sota el mandat del ja conegut Txema I el Romanès. Tots pensàvem que després de passar per un desert d’idees de l’anterior president i actual vispresident, sorgirien centenars potser milers d’idees d’un home seriós, ponderat i tant obert d’esperit con n’és l’actual president. Però res mes lluny de la realitat. A excepció d’aconseguir la pau social entre els diferents corrents del club tot segueix igual. Els sopars brillen per la seva absència. Sortides amb bici, ni tant sols la mítica Pilar d’Almenara. Sortides a la muntanya cap ni una , i si hem d’anar al monte Perdido senyor President ha de demanar lloc ara, que si no ens quedem sense plaça al refugi al juliol. I de l’esport? l'avorrit basquet de les gallines turuletes. Esperem que ens tingui preparada una de ben sonada per la nit de cap d’any per a poder afrontar la resta de mandat sense la pressió d’una oposició enfurismada.

(Txema el dia del triomf)

Ala ja esta, el famós 2 girls 1 cup. Llegiu això abans de clicar. Ments sensibles abstenir-se.

(cliqueu. N.S.F.W.)

Yupi ja es desembre i amb ell arriben totes les festes i xerinoles. Es suposa que des de presidència ja s’està preparant alguna cosa per la nit de cap d’any que tingui una mica mes d’èxit que el polígraf, absolut fracàs de l’any passat. Mentre ja estem fent des de l’oposició la selecció musical en un petit cd per acompanyar la vetllada. S’accepten peticions fins el dia 15 de desembre deixeu-les a comentaris.

Encara no ha pogut publicar sr. Mclovin?

Algu sap on es pot adquirir aquest llibre? l'oposició vol comprar un obsequi al president en mostra de bona voluntat ara que ve nadal i creu que aquest es el mes original, al menys de moment.

Han passat cinc anys
segueix estan el Rivera,
jugant amb els companys
a escacs, quina falera!

El gitano de "cal paiet"
del Look no es mou,
al billar em fot uns tous
que em deixa ben distret.

I no sé pas que dir,
ha passat de jove a dona,
la nostra apreciada Magalí
estima a una bona persona.

I l'incombustible Paquito?
Si em deixeu us ho explico:
té una mica menys de pèl
i és un oncle amb molt zel.

Potser els Rolling Stones
seguiran sonant amb fermesa,
o com acompanyament de fons
per poder gaudir d'una cervesa.

Potser els mítics U2,
símbols d'una generació
amb els ritmes innovadors
i la seva màgia en el so.

O els AC/DC, tan contundents
faran remoure els murs,
i reviurem els millors moments
de rock&roll en estat pur.

Em temo, i és que sóc poruc,
que d'aquí que passin vint anys
continuarem voltant pel LOOK,
i no estarem rodejats d'estranys.


Txema (20-4-02)

I molts mes aqui. Gracies a lolleidata

20:33 de la tarda arribem al Look i ja estava a tope de gent. La celebració era un èxit, ho potser la gent s’havia assabentat que donaven canapès gratis i no s’ho volien perdre. Felicitàrem a la propietària, ja que el seu germà estava en mig del seu solo d’Angie i varem demanar un parell de cubatilles i ens van obsequiar amb una gorra , una samarreta força maca i atenció amb un xupito.

(el Rafa en plena actuació)

Anaven passant els minuts, canapès, pastetes, coca de recapte i veiem que apareix l’home xiclet i amb tota la tranquil·litat del mon ens diu que la seva nena (la petita, no la gran) esta fent de groupie a vora de l’escenari, que ell no havia aguantat el ritme i venia beure una cervesa. Menys irresponsable li varem dir de tot. Menjat pels remordiments ens ha dit que no tornarà a passar mai mes i que si us plau no el demandéssim. El vispresident s’ho esta rumiant. De moment ens acontentarem amb veure a l’home xiclet amb la samarreta talla S que li van donar.

(los latin kins Onlymenians. Abans i després de la detenció)

En el centre civil de L’entre pa i pa, santa sactorum de l’only men després del basquet del dissabte, varem tenir el següent dubte :

Algun tenista havia aconseguit guanyar els Quatre grans, Open d’Austràlia, Roland Garros, Wimbledon i U.S. Open en una mateixa temporada?.

A la xarxa existeix una excel·lent plana de tenis, en francès, que ens ho aclareix. Nomes dos homes i tres dones ho han aconseguit En l’apartat d’homes el primer en aconseguir-ho va ser Donald Budge a l’any 1938 i després un altre personatge en Rod Laver ho va fer dos cops als anys 1962 i 1969. Les noies varen ser Maureen Connolly al 1953, Margaret Court al 1970 i Steffi Graf en 1988. Ala ara si ens surt al trivial ja ho sabem.

( Rod Laver el namber uan? )

Últimament a l'entre pa i pa després del basquet la conversa deriva gairebé sempre al final a la quantitat d'homes i dones que hi ha al mon. Uns diem que hi ha mes dones que homes i d'altres que hi ha la mateixa quantitat. Aquí us presentem les dades de l'any 2006 a Espanya segons l' INE, Institut Nacional de Estadística. Revisió del Padró municipal 2006.

- total de nenes 22.608.498 (50,57% del total de la població).
- total de nens 22.100.466 (49,43% del total de la població).

Com a dada que ens afecta directament direm que els nens son majoritaris entre la població de menys de 49 anys mentre que a partir d’aquí son les dones les mes nombroses.

Proporció homes/dona a Espanya:

Al naixement: 1,07 homes/dona
Menys de 30 anys: 1,06 homes/dona
Entre 30 i 65 anys: 1,02 homes/dona
Més de 65 anys: 0,73 homes/dona
Total població: 0,98 homes/dona

A mes no som els únics que parlem d’això. Llegiu aquest post tret de Deambulando que repassarà el Paquito la nit de cap d'any.

L’altra dada amb la que tenim dubtes al bar es la següent i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions:

Els espermatozoides Y (nen) són més veloços i els X (nena) són més resistents.

(que lluny queda allò de que toquen 7 dones per home que ens deien quan érem petits)

Veieu el detector de semen que utilitzen els grups d'investigació, tipus CSI, Mossos d'Esquadra,...

Es busca parella de ball per fer aquest numero la nit de cap d'any.

Rao: elmusle@gmail.com

Un video d'un grup que de ben segur el vispresident et podria donar fins i tot el segon cognom de la padrina del bateria.

Ens arriba el següent mail d'una lectora que de moment, preferim mantenir en l'anonimat.

Moltes gràcies. Ja farem cap.

Des de juny de 2006 que estem donant el conyàs per la xarxa fins avui, ningú no havia deixat un comentari que no fos publicitari i molt menys algú que no pertany al club. Per això volem agrair a Té la mà Maria – Reus que ens deixes el seu parer. Aprofitem la avinentesa per anomenar-lo fill predilecte del club i màxim mandatari d’aquelles contrades.

(clikeu per anar al seu blog)

Imatge aportada via e-mail pel conseller d'agricultura el molt excel·lentissim Petxinho. La va fer a Tenerife i son les primeres seqüeles del canvi climàtic, o això diu ell.

(tot just abans de la crisi del vaixell.....va ensopegar amb aquestes quatre)

No sabíeu d'on venia aquesta dita? doncs mireu!

Dedicat a les only-women i als petitets.

Els que treballen al jutjat de Lleida s'haurien d'esmerar mes o ficar una mica mes d'esperit al entrar la contrasenya. Al Senyor vispresident si no li dones tot ben mastegadet no sap fer les coses, com a en Franco que li ficaven els peixos a l'ham. Senyor vispresident fiqui la contrasenya correcta i podrà publicar.

(Fixeu-vos-hi que esta penjat pel Cuc.)

Amb tant Jugon ens cal mes d'una pilota



( tota la tarda igual...)

Abans de començar a llegir clikeu al play.

Quantes hores hi haurem passat al Look? . Sant Miquel amunt, whisquet avall, chupitos de regal pocs però algun hi ha. Comiats de solter, post bodes, celebracions futbolístiques, concerts mítics, billars, escacs, penes i alegries. Al cap hi ha la fi es el nostre pub. Felicitats.

(Deixeu la vostra anècdota a comentaris segur que en teniu alguna)

Els barrufets són uns personatges de còmic infantil creats pel belga Pierre Culliford "Peyo" (1928-1992). Han protagonitzat una sèrie de dibuixos animats de Hanna -Barbera. Són unes criatures de color blau molt petites (de tres pomes d'alçada) que viuen al bosc vestides amb pantalons i gorra blanca.

La societat barrufeta és un trassumpte de la humana passada pel filtre dels contes infantils clàssics o els mites i amb un to d'humor. Els barrufets es passen el dia treballant i ballant plegats, i està mal vist la peresa o voler infringir les normes. Viuen dins bolets que fan servir com a cases.

Fa poc, a casa d'en Peyo es va trobar l'ultima de les aventures dibuixades, que mai va arribar al gran públic. Després de moltes discussions amb els hereus ja es a totes les botigues del ram. Clikeu en l'imatge i disfruteu.

(N.S.F.W)
(vigileu si esteu a la feina)

Constitució Onlymeniana:

Article 27 , secció 19, subsecció 14 , paràgraf 3.

El qui no hagi fet alguna d’aquestes coses no pot pertànyer al club.

Per rebaixar una mica l’ambient de terror, fàstic i pànic que us deu d’haver quedat després de veure l’anterior post us convido a una partideta d'endevina on esta la boleta blava. Jo no he encertat ni una.

(cliqueu a la foto i qui l'encerti a la primera que ho digui, no es val de xurra)

Atenció les ments sensibles i tancades a noves experiències i sensacions. Si esteu a la feina o a casa assegureu-vos que esteu sols i que no hàgiu de donar explicacions del perquè esteu veient el que esteu veient. Es possiblement los mes superguanchy que he vist en molt temps, sobre tot l’ artilugi transparent que surt en algun moment del vídeo, que per anar be s’ha de veure fins el final. Ja teniu tema per criticar al cap de l’oposició una vegada mes, jur jur jur.

(ojito que es un pelet fort despres no digueu que no he avisat)

Es indiferent de qué va el canal,

no importa si és d'esports o cinema

per adolescents o per grans, tant se val,

en tots ells aviat es veu el tema.

Batibull de sentències en el general,

trobem nicks del tot suggerents

salundant a tot el personal

i seguint converses intrascendents.

Més aviat de forma discreta

donem la nostra opinió

intentant seguir la veta,

divaguem, és lo millor.

Navegant, navegant vaig fer cap a la plana dela nova academia de Karate on va el conseller d'educació a Pont de Suert. Ara entenc lo del Jet-cundo i el "girate que te la hundo".

Després de 23 cubates J.B. amb cola fins i tot el conseller d'economia es una deesa de l'amor.

Potser d'un pet

en fai cent esquerdes,

potser la meva lírica

sigui una puta merda.

Tant sols és autocrítca

i, tiro massa pel dret.

Hauria de fer paraules encreuades

o anar a "discos" de divorciades.

L’altre dia parlant amb el vispresident i el conseller d’esports, varem acabar recordant el primer comiat de solter de la colla. No, el del Jaume Pou no, el meu comiat. A part de les típiques i mítiques frases d’aquell dia, com per exemple “estate quieto amigo” o l’enrenou organitzatiu de l’entrevista amb el del pub Moscu, sempre ha quedat una mica amagat l’acte de vandalisme que va haver aquell dia. Parlem de la brutal actuació que un famosíssim advocat del Pla, va tenir amb el mobiliari urbà. Tots recordem com intentant llogar un taxi per tornar cap a Mollerussa, varem buscar una cabina i P.D. pres per la desesperació, (no volia marxar de cap manera de Lleida lluny dels seus amiguets del nitiritambo) , va cridar:

NOoOoooOOOOOOOooOOOO¡¡¡¡¡¡¡¡¡

i amb una força inusitada va començar a donar cops a la cabina de telèfons, fins que esgotat va començar a lliscar pel lateral transparent. Llàstima que en aquella època no existissin els mòbils amb càmera i la que portàvem ves a saber si tenia carret. Ara a Lleida, s’alça el mes grans dels monuments contra les agressions als objectes inanimats que hi ha a Espanya. Gracies P.D.

(Hem sol·licitat que fiquin una placa commemorativa, no se pas si ens faran cas)

Que hi fem tots dos aquí perduts?
un català de Lleida i una sudaca,
jo panxut però ella força maca
i només tenim trenta minuts...

A primer cop de vista ho sembla per lo dorat de la seva cabellera i les potetes tant finetes, però despres ja veus que no, que no es ell.

( igualet, igualet que els dissabtes)

Doncs si, ja he començat a treballar a Mollerussa. Després d'un dia de contacte, d'explicació, de coneixement del grup i de la gent que formen la plantilla, van decidir que ja estava prou maduret i em varen dir:

demà ja veuràs ja

.... i vet aquí tal com va dir en P.X. vaig anar a les "fauces" del "The body". Això si a l'hora de treballar es treballa però a l'hora de la marxuqui es im-pa-ra-ble.

(tot just l'hora de la migdiada després d'un dia amb The body)

(Imatge realitzada per un profesional no intenteu fer-ho a casa sols)

Demà començo a treballar amb l'ex-presitent Marti, si mes no al seus mateix edifici. Amb el mòbil vaig gravar l'entrevista que em varen fer. Dura 5 minutets però, jo al menys, riureu una mica. El so es una mica defectuos però pareu be l'orella.

T'ho diré un sol cop:
he estat i seré un esnob.
Passo de les xerrameques
i m'agraden les pelis sueques.

No em va la Maria Joana
ni la matèria colombiana.
La rumba i el garrotín
els trobo d'allò més "in",
sobretot quan ressonen
entonats pel "Beethoven".

De política no en parlem,
hi perdríem l'enteniment.
Busqueu-me en els ambients més "xic"
fumant fins a consumir-me el pit.

Uns quants anys després de la seva última cursa i com si es tractes del mateix Rocky Balboa, el nostre company Paquito torna a competir, això si, aquest cop correra sense el llast que comportava el P.D. i els seus set quilos d'acumulador d'energia. El Paco sortirà amb el dorsal 154 i es per això que demanem que tots anem a donar el suport que es mereix.

Res, blanc contra fosc es lo millor. Jo me pido anar amb els foscos i vosaltres?

(jope sempre perdem)

Sempre hem vist que era treballadoret !

Ànims i felicitats parella

Quan comencem amb bon peu
i la llum s'escola per la finestra,
és quan m'abuido a dintre teu
i del teu cos faig conquesta.

Els teus llavis molsuts de mena,
esgarrapades que deixen marca,
tant debó sigui la lluna plena
que en el teu sexe s'embarca.

Per tots es sabuda l’historia de la caiguda a la font . Un dia d’ excursió d’E.G.B. del cole La Salle ,el Senyor Lapeña i jo varem sortir pitant de l’autocar, volíem ser els primers en veure el mar, varem veure la font i creient que estava buida varem saltar com a llebres. El Lapeña va ser el primer en cridar de pànic al veure que, el que nosaltres creiem ciment, era una espècie d’alga gris que no aguantava el nostre pes i patamuba en un tres i no res l’aigua fins al coll. Sempre recordaré la font plena d’aigua que hi ha tot just abans d’entrar al amfiteatre Romà de Tarragona. Aquell dia van néixer les meves ganes exhibicionistes, ja que em vaig quedar amb calçotets i amb un jersei blau que molt amablement em va deixar el Joan. Encara recordo les rialles del sr. Jove que em deia:

Com t’has de veure capo di capos.

( Gracies a Google maps puc retornar a reviure aquell dia)

Ens veiem, als bars
abocadors de solitut,
no els vull massa bruts
ni tampoc massa cars.

Moltes felicitats parella

Si no fossis una foca
et trauria a ballar tango,
però et dic de ma boca:
jo a tu no t'aguanto.


Txema

Mireu una altra versió del Lobato i adlàters des del Bar de MOE

Dia 13 d'octubre. Avui el diaris parlen de crema de banderes i de fotos del Borbó i del Carod cremades.

I que collons ens importa això a nosaltres davant de la pujada dels tipus que està comportant que haguem de pagar un disbarat més cada any en les cuotes de la hipoteca. Per no parlar de l'increment per sobre de l'IPC del gas i la llum que patirem d'aquí dos mesos i mig.
Menys polítics i més sentit crític.
Penseu-hi onlymenians.

Vale,jo fare 115 h/e però ara començo a entendre el perque en Petxinho treballa 23 hores al dia. Mireu quines noietes li han arribat aquesta última campanya.

.

De petits no recordo pas jugar-hi en aquesta versió.
Aiiiiii..., els temps canvien i nosaltres no!!

Com se li va la pinça al Lobato i l'altre que comenten lo de les carreres de cotxes a tele 5. Aquest es el moment en que Hamilton es surt de pista.......i llavors l'orgasme Lobato

(n.d.a. Vitantonio Liuzzi conductor de l'escuderia Toro Rosso)

Ben aviat arriba la castanyada. Com en l'anterior mandat, el dinamisme i les propostes brillen per la seva absència. Des de Flamingo proposem dos llocs, un de caire Familiar i l'altre de caire Lleuger que de ben segur farà les delícies del president. No deixem que decideixin per nosaltres si no ja em veig al Party's. Voteu per una mega castanyada super guanchi al vostre lloc preferit.

La Bóta de l'avi

( la bota de l'avi te el meu vot)


Party's

(aqui va començar a guanyar les eleccions el Txema)

La cinta següent ha estat molt temps sota clau. Sempre ens em preguntat com es que el Paquito porta la motxilla torta. Vet aquí el que li va ocórrer un dia que la portava recta.

Així de simple. Torta es lo millor, a mes de mes estable. Anda que es va donar pressa el Pere per ajudar-lo.

Vinga nous ànims , proveu les tres proves que es proposen al joc de bàsquet que ha suggerit el Davids.Aquestes són les meves marques, espero superar-les aviat


Ja les he superat, mireu quin Score!!!