Talla XXS

Es intolerable el greuge comparatiu al que estic sotmès. De tots es sabut que el meu estil basquetbolista es molt mes proper a la eNbiei que al succedani monjeril que es juga al Staples center. A mes en una ostentació de desvergonyiment absolut i desoint totes les meves reclamacions el conseller d’esports, lluny d’actualitzar l’staples center s’entossudeix en mantenir les línies que ja son dels temps de sor Quisquila i el Dr. James Naismith , assegurant-se així que el seu Last tirito Jordan Style que ja el te mesurat a les distancies del Stapels . Podeu observar en el següent enllaç, (pistes com Deu mana) que totes les pistes de la seva estimada paloaiperdonanoquenomastocatquesiquenoACB tenen la zona quadrada i no l’espècie de trapezoide que va fer pintar en la remodelació i actualització de l'Stapels  . Per tot això, demano, exigeixo , espero  el repintat de la pista o la dimissió ipso fàctica del conseller.

 (Vull aquesta equipació a la veu de ar)

Una i no més.

Ja esta estrenat el Staples Center. Amb molt de luxe i ostentació tal com estava previst, els més fidels del bàsquet van assistir a la cerimònia d'apertura. Malauradament per mi, un assumpte inesperat la migdiada revolution, em va impedir d’assistir a la cerimònia . No em van fer cas i no hi ha imatges però es veu que la primera cistella la va fer el conseller d'esports en un d'aquells tiros que es queda amb la ma aixecada emulant en Jordan. Tot molt estètic. Per lo demes mas de lo mismo. El Pkto sagnant per varis llocs a l'hora, jugant amb guants. El Cuc amb los ditets plens de tiretes sinó se li pelen els dits. El Conseller en plan James Harden bola que cojo bola que meto , el Joan fent el seu tiki taka amb un ull a la canasta i l’altre al seu fill que jugava per allà i jo, que voleu que us digui,  un parcial de 42 a 9 amb una trista i llargament perseguida cistella als meus registres. Poc em durarà aquesta etapa basquetbolista, predic

 (Feia temps que no veia al Cuc i al Pkto. Els vaig trobar molt canviats. L'edat suposo)

George Orwell, realitat o ficció

Gran castanyada la d'ahir, on es van prendre grans decisions. La mes important de totes va ser la decisió d'actualitzar la imatge del club, tant la de la plana web com la d'implantar l'uniforme tipus Hugo Chavez o Fidel Castro en les mes altes esferes del club. D’això se’n va encarregar el meu defenestrat adlàter, ja que després de la seva exclusió del comitè de pares, s'ha posat al capdavant de la gestió de roba i robeta del club. Va decidir unilateralment que el nou uniforme que tots haurem de comprar es la següent camisa que ell lluïa amb molt d'estil, mal que em pesi. 

 (al armario de la erea la venen per 64 ebros)

Tambe es va proposar de fer una carta-protesta a Desigual, creadora de la camisa,  indicant-los que a veure si poden posar els eslogans en català, cosa que tots vam subscriure sense miraments. 
Frases com "Hago lo que me da la gana" o " The weekend despegamos" s'ajusten plenament a la nova  filosofia que volem pel nostre estimat club. 

 
El Blog ONLY MEN | Designed by Techtrends | © 2007-2008 All rights reserved