( més d'un anem pel camí)

Un cop passada la jornada de portes obertes, on jo mateix i el meu adlàter favorit formem part de la junta de l’ampa, ja puc estar amb els 21 dits a sobre de l’asunto d’organitzar el sopar del proper 5 de Febrer. Nomes una menció al dia de la jornada. Vam tindre l’honor de rebre la visita de l’il•lustríssim ex-president del club amb el seu hereu i la seva senyora. L’única pega es que li va tocar la senyoreta que s’assembla a la senyoreta Rotenmeyer per explicar-li el funcionament de l'escola i no la que portava uns pantalonets ajustats amb cremallera al llarg de tota la cuixa (srluuuups) Si el podem convèncer de que entri al cole i de rebot a l’ampa, gairebé podríem afirmar que el cole passaria a ser una delegació del propi club.

Dit això. Gairebé tots m’heu donat la confirmació d'assitencia al sopar del dissabte. Us val el Club de tennis?

Si teniu altra idea ja sabeu mail a presidència.

(aquesta es la de mates de les monges)

Per molts anys Sisco.

(si, si i si n'hi han 42 conta, conta)

(Res més ni menys que el cas del vostre emperador)

Els only men som sempre molt previsors i anem tots ben tapadets

Aiiiss... en canvi en hi ha que quedaran amb les galtes ben gelades!!!

Socis i patitzants, com teniu l’agenda? Ja fa Temps., molt de Temps Que no fem un soparet estrictament professional, ja sabeu d’aquells amb final feliç al Martins. La meva esta apretadota, aquest cap de setmana festa d’aniversari de les Hereves universals de Cal Pere Ese, de Cal Trausi i la meva, a la cual esteu convidats a passar-vos i fer un xupito de pinky La setmana vinent jornada de portes ofertes al Pompeu, amb el conseqüent i mes que probable final de festa amb sopar. Per tant que us sembla el cinc de febrer com a data pel sopar? Ale majos ja em direu el que. De pas us penjo les dos pelandrusquilles que havia promès

 Aqueta la vaig veure tot anant a Menarguens a recollir els reis de l'hereva universal. No , la meva dona no em va deixar parar.

Aquesta es una mamà que deixa el nen al Pompeu. Sempre, sempre s'ajup per donar-li l'esmorçar al matí i el merenar a la tarde.

Torno a les meves tasques habituals com a emperador  pel blog, després de veure les tres temporades de los informaticos i les dos de MISFITS. Nomes puc que recomanar a tot cristo aquestes dos series. Lluny de la riera i de Cougar Town, la favorita del conseller d'esports, aquestes dos series britàniques son de lo millor d'ençà La parella basura i Els joves. Dema ja penjaré un parell de pelandrusquilles, una casa rural a la que podriem anar de cap de setmana tota la colla, i la convocatoria d'un sopar only-men per a comparar el que ens han portat els reis a mes d'un post per felicitar al conseller d'esports.

(Mes xulos que un vuits aquestos misfts)

A l'Hereva universal tampoc li acaben de quadrar les coses. Em vaig fotre en un jardí per solventar el paradigma, que ni el Pkto amb el teorema del enceste parejo.

(l'any vinent i sanseacabo)

Ni en les millors èpoques bigbenianes, havia rebut tantes espentes. Tot per un puto caramel de la cavalcada. Tiro la vista enrere, miro de recordar quan jo era petit. Tantes osties ens fotiem per agafar els caramels? Tant poc respecte teníem a la gent gran i als mes petits donant-los-hi espentes sense miraments? Treguim del dubte conseller d'economia . Em faig gran amics, em faig gran.

Sinó fos per que l’hereva universal

ho viu amb tanta il•lusió

ja us dic jo que a casa em quedava

veient un culebrot

(El gran heroe americano si que era un culebrot de veritat)

Ale, ja esta. Un altre Nadal enllestit. Mes trist que els demes, la mort de l’Antonio crec que ens ha tocat a tots, però la vida no s’atura. Nosaltres , a la caseta rural varem tenir uns moments de record per l’Antonio. Els Roiges m’asseguren que també el varen tenir, allà al Big. He rebut un parell de mails de gent que coneixia a l’Antonio i m’han comentat lo injust que arriba a ser aquest mon. Inclòs m’han enviat fotos, del comiat de solter del conseller d'esports on es veu de refilada al Toni the Sun. No les publico perquè crec que encara es molt aviat per veure fotos d’un bon amic que no es ja aquí. Mes endavant, en alguna mona, en algun sopar podríem portar fotos, de bons moments com els que em passen, i llavors si, recordar al nostre amic amb un somriure als llavis.

(mai s'atura el rellotge, codonys de temps)

De bona, molt bona, òptima, excel.lent, superior, plaent, frisant,  puc qualificar el cap d’any a la caseta rural de Sant Marti de Barcedana. El primer dia acompanyat pel Foreman i  en Tyson dels guiskis, i el segon dia per tot un Ferran Adrià de la truitilla de patates. També varem gaudir de la visita del Petxo i família. En fi segur que si arribem a estat tots, i remarco el tots, ens ho haguéssim passat xaxi piruli.

• La vetllada de la nit de cap d’any va començar amb normalitat, uns jijis, uns jajas,una amanideta de mel i nous superfashion i Cabrit, que estava de rechupete.

• Després els raïms i pels menuts crispetes,cava per brindar i després el cotilló. Pictionary i arreglos del mon a mida.

• Les copetes de guiski eren de calibre normal, un ditet de guiski un parell de cubitos i tres ditets de colacola però a mesura que avançava la nit en Foreman i en Tayson augmentaren la dosi gairebé fins invertir-la , quatre ditets de guiski i un mil•lilitre de colacola, sense cubitos que es van acabar.

• La meva senyora i jo ens oferirem a fer de cangurs,es lo que tenen els acostipats, i els vam deixar anar al karaoke del poble on de ben segur, i cito textualment a l'Odina 

       recordaran per molt temps l’actuació del Joan, 

• El dia següent excursió per la muntanya. A veure el Castell de Sant Gervàs.

•  Abans vam tenir que donar parte a la jefa de l’establiment de la rotura del llit del Tito Sebas, ja que el seu costat misteriosament va cedir i van tenir que dormir de trascanto, cosa que el Tito no va aprofitar ja que, i cito textualment a la Roser

       era fisicament imposible que se li aixeques

• Tot seguit el dinar per tirar petards de lo bo que estava, ja amb el petxo i el Traus entaulats amb les seves respectives. 

• A l’hora de berenar partideta de Pictionary. Dibuixos de la capella sixtina, banderilles, postes de sol incomprensibles per la ment humana, eren desxifrats com si res per la parella Traussi i senyora que nomes amb un parell de ratlles deien la paraula.

• El sopar, la Famosíssima truita de tres pisos del Traus.. Eis que el video no li fa justicia a la truita.

• Menys guiski que la nit anterior, mes mojitos i aixo si, a dormir que ja no tenim 20 anys.

• El dia següent minigolf, mes intercanvi d'opinions, dinar i cap a casa. 

Es fa llarg d'explicar en una entrada de blog. Per això ampliarem l'anecdotari a mesura de que ens anem veient. Ala majos. fins aviat 

Com en Juan Palomo, que deia allo tant maco de yo me lo guiso yo me lo como, Felicitats Imperator Rex