Estaria bé fer-l'hi un petó
a la gran Scarlett Johanson,
segur que seria una sensació
indescriptible i molt fashion.

La noia té uns llavis molsuts
que suggereixen lascivia,
i uns ulls que fins i tot clucs
fan pensar que me la tiraria.

Però ella és guapa i jove
i viu als USA amb tios catxes,
i un servidor panxut, si la trobés,
dubto molt del meu nivell d'anglès.

Any 1988, època esplendorosa del Punk Radical basc, al menys quan jo el vaig descobrir. Gracies al Latre i al Napi, vaig poder fer-me amb una petita però variada discografía. Des de els Tijuana & Blue, Cicatriz, Vómito o Zer-bizio, passant pels Kortatu, la Polla o Korroskada. Llavors sempre arribava el intel•lectualet musical de la colla, alies El Cuc i em deia amb el to del Rick dels Joves :

“ No has vist l’últim dels M.C.D. al Discoplay?”.

La mare que el va parir, ell gaudia de les novetats, comprava centenars de L.p.’s i samarretes amb les que lligava a trotxe i motxe. I es que a mi, el discoplay la revisteta de les cintes de cassete i L.P. no m’arribava o me l’afanava el veí. Ara, Discoplay, (clica, clica) ha digitalitzat tot el seu catàleg de llibrets, o sigui que ja puc igualar la discoteca del Cuc i lligar tant o mes que ell. Iupi.

( quants records, revisa la secció de calendaris. Samantha Fox, Sabrina, Danuta.....)

Etapon curtet el que he fet avui. Sortint de Mollerussa, he passat per la primera meta volant, La de la borja Cal Martí en direcció Miralcamp intentant de trobar la Font del tord, i tot seguit anar a petar a la plantació de cèl•lules solars del Romà i la planta de tractament de purins, allí hi ha una bona pujada, almenys del 39 %. Aquest camí va a parar a Puiggròs, esta ben asfaltadet, fins a la meitat, i es fa molt tranquil•lament. Després d’un parell de quilometres llaneando, arribem a les portes de Puiggròs, alto de primera categoria fins dalt de tot a les esoles, per continuar baixant a 53 per hora per l’altre costat de poble i tot travessant la carretera de Borges, agafar el camí que va a Torregrossa, també asfaltat i sense transit de cap mena. Un cop allà agafar el camí de terra que travessa la serra fins anar a petar a la pista de l’aeròdrom de Mollerussa. Total 28 kilòmetres de bonica etapa en una horeta i escaig. Això si, sol com un mussol.

(que bonic es el ciclisme xavals)

I jo anant perdent el temps amb Vulverde, Ullrech, Pintani, Cantador i els demes de la serpiente multicolor. Giro, Tour i Vuelta mixte ja.

(la del casc vermell es la lider, crec)

Un altre al pot. El nostre benvolgut soci fundador Joan en fa 40. He trobat aquesta cançó del tal Randy Roots, que ja de jove insisties en dir-me tot agafant-me pel coll que era el millor guitarrista del mon. Ara a passar la resta de quarentenari amb joia i xerinola . Com dic sempre a tots els que entreu en aquesta bonica etapa de l’edat masculina, ara us fotreu un fart de fer punxa que farà terror , ja que la maduresa, l’experiència el saber fer i estar es lo que mes agrada a les xicotetes . Felicitats Joan

(vols dir que era tant bo en Randy?)

Kit, el cotxe fantàstic, el Ford Gran Torino amb la ratlleta blanca de l’Starsky, el de Pere Picapedra, el Delorean i per sobre de tots, el talbot 150 color marron cachumbo de la familia, la mar de molon, que traspassà tràgicament una nit tornant de Lleida. He trobat aquesta instantània per els que no el vareu poder veure el dia de l’accident. Pavernos matao , a que si Paco ?.

(Foto cedida per mon Pare. Quin disgust va tenir aquell dia)

I pensar que jo era un fan absolut d’en Bear Grylls. Volia el seu rellotge, la navalla, comprar uns pantalons iguals. Un paio que el tiraven en mig de qualsevol lloc perdut a la quinta forca i ell solet tornava tant ricament a la civilització. Però quin desengany. En aquest vídeo es veu a en Bear ficant-li emoció:

“He de passar aquesta esquerda amb una caiguda de 80.000.000 metres. Cuidao si ho feu”

Acte seguit surt un guiri i veieu com ho fa.

(desde lo de que els reis són els pares que no m'havia desil.lusionat tant)

En resposta a Cicloturisme II, i no vull entrar en una guerra ciclistico-basquetbolista us he de dir que tanta gent, tanta gent a la carretera no m'he trobat. Alguna xurri una mica despistadota no us dire que no, però millor apunteu-vos a fer una etapeta i ho podreu comprovar. Això si millor trobar-se-les d'una en una que de dos en dos, que després passa lo que passa.

(foto feta l'ultim dia per, crec, Noe Viles)

Musle, tu ves voltant sol per les carreteres, que qualsevol dia et passa això!

Voleu dir que triomfarem tant com aquesta noia.

Senyors del basquet dissabtil, a veure quan ens obsequien amb una exhibició com la d'aquestos nanos.

(no em crec ni la meitat però donen el pego oi?)

Cadascú que es miri a l'espill o que demani ajuda a la parella, però tots els OnlyMen hi sortim reflexats.
I qui digui que no que ho demostri.

Jo no he gosat a posar-hi noms !

Menys "mamporrero", (com es en català?) de la Xispa, simpàtic nom de la gossa que vigila el recinte on treballo, ja he fet de tot en el meu nou lloc de treball. Torno a donar les gracies a tots els deus per haver-me aconseguit aquesta feina. No, no es cap critica irònica, no entengueu malament. Comparat amb l’antro politburoritzat on treballa el Body, i jo mateix anteriorment, això es gloria beneïda. No es per això pel que publico. Si lo jefe, cosa gairebé impossible però apel•lant al seu sentiment catalanista tot just un dia després de la diada nacional , ens dona festa, reprendre els entrenaments per afrontar d’una vegada per totes l’ascensió al Tourmalet (maig 2010). Se que estareu al bàsquet, però pels mes intrèpids i agosarats :

The micro volta III editon revised

(obrim mercat al Japó con l'Espanyol)

Ja he acabat els punyeterets llibres del millenium, i tal com diría el Cuc:

no mate moros

Després d’aquest període d’inactivitat i desconnexió, veig que aquí no publica ni Cristo. Be ja en parlarem tot sopant el dia que ens proposi el president en funcions, per elegir democraticament al nou president i explicar el viatge a Madrid, encara que jo veuria amb molt bons ulls el proper 18 de setembre.

( Necessitava desenganxar, ara ja està)